El 30 de gener de 2024, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va establir noves directrius per a regular l’ús de telèfons mòbils en els centres educatius d’aquesta comunitat autònoma a partir del curs acadèmic 2024-2025. El document contempla els resultats d’un ampli debat públic promogut pel Consell d’Educació de Catalunya, que va comptar amb la participació de més de 112.000 estudiants de prop de 1.400 centres catalans. 

Les directrius establertes pel Departament prohibeixen completament l’ús de telèfons mòbils en l’educació infantil i primària i habiliten un ús restringit en l’educació secundària, condicionat a la seva contribució a objectius d’aprenentatge concrets i a la supervisió del docent. Per a això, cada centre educatiu del nivell haurà de crear el seu propi conjunt de regles les quals han de ser consensuades amb la comunitat educativa mitjançant un procés de diàleg i debat que finalitzarà amb la integració d’aquestes regles en la Normativa de Funcionament i Organització del Centre (NOFC) i s’aplicaran a partir de l’any acadèmic 2024-2025. 

Ara bé, davant el desafiament de potenciar la convivència en els centres educatius i minimitzar les distraccions provocades per l’ús de telèfons mòbils, sorgeix la pregunta: Com construir aquest consens en la comunitat educativa? 

El Consell d’Educació recomana organitzar sessions i debats entre tots els membres de la comunitat escolar per a aconseguir acords sobre aquesta matèria. No obstant això, persisteix els interrogants vinculats a com assegurar la participació activa de tota la comunitat educativa i com integrar eficaçment les lliçons apreses dels protocols pre-existents en el cas que n’hi hagués. 

Una estratègia possible consisteix a adoptar una metodologia de treball utilitzada per nombroses organitzacions socials per a fomentar la transformació i l’apoderament davant problemes comunitaris: l’avaluació participativa. Aquesta tècnica ha estat implementada amb èxit en l’àmbit local per organitzacions com la RED CIMAS i a nivell internacional, per entitats com Better Evaluation, UNICEF, TECHO, entre altres. 

En el cas dels centres educatius, la implementació de l’avaluació participativa per a la definició de noves normes escolars sobre l’ús de mòbils, permetria promoure la cohesió, la implicació i l’activació de tota la comunitat educativa, així com la construcció de regles concordes amb la normativa vigent, la valoració de les experiències prèvies i principalment, la idiosincràsia del centre. 

Aquest enfocament, ajuda a evitar la presa de decisions unilaterals, afavoreix la construcció de consensos i també la reducció de conflictes a partir de la creació d’un espai comú de diàleg, enteniment i co-responsabilitat, que brinda transparència a tot el procés i a les decisions a les quals s’arriba.

Passos per a la implementació de l’avaluació participativa de l’ús de mòbils

L’avaluació participativa, si bé és un procés relativament senzill, requereix de dos elements claus: involucrament de tots els actors afectats pel procés que es busca avaluar i temps per a realitzar les sessions de treball, avaluació i construcció de consensos. 

La proposta que aquí es presenta està organitzada en 4 passos o fases: sensibilització, diagnòstic, propostes i avaluació final. L’extensió del procés dependrà de l’organització i dels temps que el centre escolar pugui disposar per a aquests fins, no obstant això, es recomanen almenys 7 sessions de treball per a la posada en marxa les 4 fases del procés. 

1.Sensibilització

Per a promoure una participació àmplia i assegurar un enteniment comú del procés és essencial convocar a tots els membres de la comunitat educativa: estudiants, docents, personal directiu i famílies.

En la primera reunió, és necessari introduir el procés d’avaluació participativa, els seus objectius i abastos mitjançant el format que millor s’adapti al context de cada centre: assemblees de curs, reunions d’associacions de famílies i docents (AFA), comissions de convivència, grups petits… L’objectiu d’aquesta sessió és doble: d’una banda, “pujar a tots al vaixell” i per l’altre seleccionar un grup d’entre 8 i 10 persones que triïn participar voluntàriament i representar al seu grup de referència (estudiants, docents, famílies, equip directiu) en la coordinació i posada en marxa de les accions per a l’avaluació participativa. Un possible guió per a aquesta primera reunió és: 

• Introducció del context en què es realitza la proposta: donant compte de la nova normativa del Departament d’Educació sobre la utilització de mòbils i la voluntat del centre de construir un consens respecte al camí a implementar dins dels límits i possibilitats que estableix la proposta. 
• Presentació del Model d’Avaluació d’Avaluació participativa: donant compte dels motius pels quals es convoca a tota la comunitat i especificant els objectius i metes inicials del procés definides pel centre (per exemple, revisar la normativa vigent en el centre, construir noves regles, analitzar la percepció de diferents actors sobre l’efectivitat de la normativa vigent, identificar avantatges o desavantatges de l’ús de mòbils a l’escola, etc.) així com la dinàmica de treball per a les següents sessions.
• Elecció de representants per al grup de coordinació i posada en marxa de les accions de les accions de l’Avaluació Participativa, especificant les responsabilitats d’aquest grup respecte del col·lectiu i respecte del grup que representa. 

Una vegada culminada la fase de sensibilització i conformat el grup motor amb representants de tota la comunitat és possible passar a les següents fases del procés, les quals, si bé seran motoritzades pel grup de coordinació, hauran de contemplar accions per a garantir que la veu i l’opinió de la resta dels membres de la comunitat també es trobi present.

2. Diagnòstic

En funció de l’objectiu o objectius que el centre hagi definit per a l’avaluació participativa, en aquesta fase, el grup coordinador, serà el responsable de portar endavant el diagnòstic de la situació actual. 

Un bon punt de partida per a això pot ser l’anàlisi d’anàlisi de la Normativa actual tant del Departament com del centre (en cas que tingui): Què ens prohibeix i què ens habilita la normativa? Quines són les percepcions i experiències dels diferents col·lectius del centre relacionades amb aquestes regles? 

Partint del treballat en aquesta primera instància d’avaluació, l’equip coordinador s’encarregarà de definir les dimensions a considerar en el diagnòstic i facilitar la participació de la resta de la comunitat, per exemple, a través d’assemblees, grups de discussió o enquestes digitals, en les quals es pugui establir la comparació entre la situació actual i la desitjada pels participants. 

Basant-se en la informació recollida, el grup coordinador podrà jerarquitzar les possibles línies d’acció detectades, així com, en el cas compartir-les amb la comunitat.

3. Accions per a la millora

Basant-se en les troballes i discussions de les fases anteriors i en les línies d’acció i/o propostes de millores realitzades a partir de la fase de diagnòstic, el grup coordinador podrà traçar una proposta de millora per al seu consens amb la comunitat. Per a això, cal tenir en compte els següents aspectes: 

• Planificació de les accions: Què farem? (proposar una nova normativa, sensibilitzar a les i els estudiants i professors sobre l’ús de mòbils a l’aula etc.) Com el farem? (a través de representants?, en un projecte interdisciplinari?) Quan ho farem? I els qui seran les i els responsables?
• Reconeixement dels recursos disponibles: Quantes persones som i quant podem abastar? Quins espais de l’escola podem ocupar per a aquestes accions? Comptem amb disponibilitat d’horaris escolars i/ temps extraescolar per a realitzar el projecte? De quant temps disposem? L’important d’aquest punt és assegurar que les accions que ens proposem siguin útils i viables.
• Construcció de consensos: Com construirem el consens respecte l’acció o accions que es proposin? Es treballarà amb tota la comunitat en una assemblea, per grups, per votació? Basant-se en l’experiència en les fases prèvies i dels canals d’informació existents, el grup coordinador seleccionarà la dinàmica que permeti el major nombre de participants de la comunitat en el consens.
• Definició de l’abast de la proposta i monitoratge: Quan començarà a implementar-se la proposta? Quan avaluarem el seu funcionament? Amb quins instruments (enquestes periòdiques, reunions de pares, etc.)?

4. Avaluació del procés

Una vegada culminat la definició d’accions i posada en marxa d’aquestes, cal avaluar el procés que ens permeti aprendre del mateix per a futures oportunitats. Algunes preguntes poden servir de guia per a orientar aquesta avaluació: Com valorem la participació de la comunitat educativa? Quins han estat els nostres principals aprenentatges durant aquest procés? Quins factors han facilitat la nostra labor Amb quines resistències ens hem trobat? Pensant en el futur, quins canvis implementaríem per a millorar la pròxima avaluació? 

Aquest procés permet facilitar la contínua actualització de les propostes al mateix temps que pot funcionar de guia per a la presa d’altres decisions de manera participativa dins de la institució.

La nova normativa catalana respecte a l’ús de telèfons mòbils en espais escolars representa una oportunitat per a construir de manera participativa acords que parteixin de les necessitats i propostes de la pròpia comunitat en instituts i batxillerats. 

Així mateix, constitueix una invitació a fomentar la unió, participació i mobilització de tots els membres de la comunitat educativa per a l’atenció d’una problemàtica que la normativa actual posa en el centre de l’escena però que constitueix un important desafiament per als centres educatius.