Segons l’informe PIRLS 2021, la comprensió lectora ha empitjorat a Espanya en els últims anys. Alguns apunten que això es deu a l’abús de les pantalles en detriment dels llibres. Però cal anar amb compte amb aquestes afirmacions simplistes. Com afirma Héctor Gardó, director del projecte Equitat Digital de la Fundació Bofill, “la relació entre més ús de pantalles i pitjors resultats no està demostrada, per tant, la qüestió no és prohibir la tecnologia, sinó garantir-ne un ús educatiu i responsable.”

A Europa, la situació és molt semblant. Arran els resultats de l’informe PIRLS en els quals es mostrava un empitjorament en la comprensió lectora de l’alumnat, Suècia, per exemple, país pioner en digitalització educativa, es replanteja els usos de la tecnologia i fa un pas enrere en aquest procés. Segons un article a El Periódico, el seu pla inicial de connectivitat total a les aules no ha donat els resultats esperats, i per això, han decidit limitar l’ús d’ordinadors i tornar gradualment als llibres en paper. 

Tornar a unes aules lliures de tecnologia no només és quasi impossible, sinó que també és nociu per al desenvolupament de l’alumnat, ja que és anar en contra del present i futur de la societat i fomentar a què hi hagi analfabets digitals en una societat tecnològicament nativa. Les relacions d’amor-odi cap a la tecnologia, com la que estem tenint com a societat, denoten dificultats a l’hora de gestionar-la i una necessitat de trobar solucions que ens portin a un equilibri que garanteixi el benestar digital.

Des d’Equitat Digital advoquem per tres eixos d’actuació: informar-nos millor dels riscos de la digitalització, invertir en usos de qualitat i marcar límits en l’exposició tecnològica. No es tracta de demonitzar les pantalles, sinó de trobar l’equilibri just entre tradició i innovació, entre analògic i digital. Un equilibri que permeti treure el millor profit de la tecnologia sense perjudicar el desenvolupament de l’alumnat.

Diversos estudis alerten que una exposició excessiva i sense supervisió a les pantalles pot tenir efectes nocius en el desenvolupament cognitiu i emocional dels menors. Especialment en edats primerenques, quan el cervell és més vulnerable. Alguns dels riscos són:

• Problemes d’atenció i hiperestimulació, ja que l’ús compulsiu de pantalles altera els circuits cerebrals de recompensa.
• Dificultats per agafar el son, ja que la llum blava inhibeix la segregació de melatonina.
• Sedentarisme i obesitat infantil, en reduir-se dràsticament l’activitat física.
• Possible addicció i dependència, donat que certs usos compulsius generen patrons similars als del joc patològic.
• Aïllament social, en abusar dels dispositius en solitari en comptes de la interacció amb iguals.
• Riscos per a la salut mental, amb més probabilitat de patir depressió, ansietat, baixa autoestima o trastorns alimentaris.
• Ciberbullying, assetjament entre iguals mitjançant insults, amenaces o humiliacions a través de mitjans digitals.

Per tot això, és important que famílies i escoles eduquin en un ús responsable de la tecnologia. Cal ensenyar a discriminar entre usos saludables i perjudicials, i establir pautes d’ús adequades a cada edat perquè les pantalles no desplacin altres activitats imprescindibles. Per poder arribar a educar, cal que famílies i escoles rebin una formació crítica i rigorosa que tingui en compte les cures i el benestar digital. Amb la pandèmia i l’acceleració per digitalitzar el món educatiu, no s’ha tingut en compte la manera què s’ha realitzat ni la repercussió que ha pogut tenir. Per això, en l’acompanyament i orientació a famílies i docents tenim molt marge de millora com a societat i com a part de la comunitat educativa.

A l’aula, la tecnologia pot ser una gran aliada si s’utilitza com a mitjà i no com a finalitat. Ha de servir per enriquir l’aprenentatge, facilitant activitats que analògicament serien impossibles. Per exemple: fer visites virtuals a museus d’arreu del món, contactar en directe amb alumnes d’altres països, crear continguts audiovisuals, gamificar l’aprenentatge amb apps educatives, etc.

Però sovint s’usa només per ocupar estones lliures, adverteix un article a El Periódico sobre l’ús de tauletes i ordinadors per mitigar el dèficit d’atenció a les aules. Cal plantejar-se quin valor afegit aporta cada recurs tecnològic que s’introdueix a l’aula i establir normes d’ús responsable: durada limitada, finalitats educatives, supervisió activa dels agents educatius, etc.

Plataformes com Google Classroom, Kahoot! o Genially ofereixen recursos pedagògics de qualitat per treballar de manera activa i motivadora. Però l’acció tutorial i el feedback del docent són imprescindibles per orientar en un ús crític de les tecnologies digitals. La formació del professorat és una peça clau en aquest procés. Des del Programa Tecnologies Digitals per a l’Aprenentatge del Departament d’Educació s’han elaborat materials pedagògics i cursos per capacitar als docents en competència digital responsable i en benestar tecnològic a l’aula. Iniciatives com la rúbrica #EtsDigitalmentResponsable de l’equip Món digital i educació de l’ICE de la UAB ajuden els centres a discutir i consensuar bones pràctiques digitals.

Així doncs, les escoles necessiten orientacions, recursos i suport per integrar les tecnologies de manera que promoguin un aprenentatge actiu i significatiu. Només així aconseguirem que les pantalles es converteixin en una oportunitat per a tot l’alumnat.

L’educació en benestar digital comença a casa. Les famílies tenen un paper clau a l’hora d’establir normes d’ús de pantalles adequades a cada edat. També és important que els referents familiars siguin un model d’ús saludable: prioritzar el contacte visual durant les converses, no consultar el mòbil just abans d’anar a dormir, establir espais i moments tecnològics lliures a casa, etc.

A més, han de supervisar i orientar sobre els continguts que consumeixen els fills i filles a la xarxa. Plataformes com el repositori Common Sense ofereixen guies de continguts digitals classificats per edats i alerten sobre riscos potencials de determinades apps o jocs.

En conclusió, l’entorn familiar té un paper crucial per educar en l’ús crític, ètic i saludable de les noves tecnologies. Només així podrem avançar cap a un model de benestar digital real per als infants.

L’accelerada digitalització acadèmica i social ha suposat un nou canvi de paradigma en la nostra manera de fer. Ens hem trobat amb moltes eines i recursos digitals, però sense un acompanyament òptim per al bon ús d’aquesta tecnologia. És comprensible que tant el professorat com les famílies es “rebel·lin” en contra de la tecnologia si no reben orientacions per poder acompanyar als infants i joves en els usos d’aquesta; però cal tenir en compte que una desdigitalització abrupta suposa molts riscos en l’àmbit personal i col·lectiu, i fins i tot, podria suposar la desigualtat ciutadana en relació amb el futur tecnòleg que existeix. Per això, no podem culpar a les pantalles d’allò que no fan les polítiques educatives. S’ha de trobar el camí per omplir les llars i les aules de dispositius tecnològics, però també d’un acompanyament rigorós, crític i actualitzat que ens ajudi a construir uns bons criteris d’ús i que garanteixi una sana convivència amb la tecnologia.