Aquesta és una situació real en la qual es troben alumnes i famílies: no és només dificultat en la cerca d’informació; és no entendre-la; és no saber com utilitzar eines o estratègies per refinar la cerca i trobar informació rellevant; és desconeixement de fonts d’informació concretes, físiques i digitals, més enllà de les que t’ofereix un únic motor de cerca; és no saber si la informació trobada és fiable o no; és no saber com emmagatzemar, transformar, recuperar o comunicar-la; és no saber utilitzar-la de manera ètica; és no saber convertir la informació en coneixement. La informació està disponible, però no hi tenen accés. 

La pandèmia ha posat en relleu les dificultats de moltes famílies per accedir a la informació que necessiten, per seguir les activitats proposades en condicions i per orientar els nois i noies en l’ús de la tecnologia digital. I és precisament en aquest sentit que les biblioteques escolars que ofereixen recursos i serveis de qualitat en un entorn digital esdevenen un agent indispensable per garantir l’accés universal al coneixement de tota la comunitat educativa; i no només en garanteixen l’accés, sinó que formen i acompanyen a l’alumnat cap a la seva autonomia com a productors i consumidors d’informació, esdevenint un element clau per afavorir l’equitat quant a bretxa digital: cercar, avaluar, utilitzar i crear informació són accions que realitzen habitualment i que requereixen una mirada crítica i formada. La biblioteca escolar ha d’adaptar-se als canvis de paradigma i tecnològics al mateix ritme que l’entitat educativa de la qual forma part, però la realitat és que sovint topa amb reptes que dificulten aquesta evolució. Quines són les principals línies estratègiques que caldria tenir en compte?

És necessària una coordinació amb uns recursos humans i econòmics suficients per a poder desenvolupar i implementar de manera uniforme a tots els centres un pla realista que impulsi les competències informacional, mediàtica i digital a les biblioteques escolars, de forma que tot l’alumnat tingui accés als mateixos aprenentatges i oportunitats. Ens imaginem una coordinació multidisciplinar: persones expertes en projectes, persones expertes en educació i persones expertes en la competència informacional, mediàtica i digital.

Cal ampliar la visió de la biblioteca escolar més enllà del foment de la lectura impresa de ficció, incorporant i potenciant el seu paper formador com agent educatiu en aspectes també científics i tecnològics, i que aquesta visió es tradueixi i concreti en objectius i accions al Projecte de biblioteca. Si la biblioteca és només una aula amb llibres, difícilment podrà ser relacionada amb la informació digital, per molta qualitat que tingui la seva col·lecció. Els continguts i serveis de la biblioteca han de ser físics i digitals, i estar relacionats amb totes les disciplines del coneixement. Per exemple, convidant els docents de diferents especialitats a formar part de la comissió de biblioteca, o a assessorar en l’adquisició i curació de documents físics i digitals.

Pot semblar un tema prosaic, però només un 59,5%¹ de les biblioteques escolars catalanes en centres públics disposen de connexió Wi-Fi (un percentatge que s’eleva al 82,7% en el cas de centres privats); la mitjana d’ordinadors per usuaris amb connexió a Internet és entre 2 i 3 ordinadors (percentatge que es dobla en el cas de centres privats). En aquest sentit, comptar amb dispositius tecnològics ha estat un dels puntals en comunitats més avançades en biblioteca escolar, com Galícia; no només afecta l’ús i les possibilitats formatives de la biblioteca, sinó que també té un efecte clau en la percepció d’aquesta (de vegades obsoleta). Per tant, cal dotar les biblioteques escolars de l’equipament tecnològic necessari per a poder dur a terme formació en alfabetització digital, informacional i mediàtica i disposar d’ordinadors o tauletes en préstec per a l’alumnat que no en disposi.

A Catalunya, només el 61% de centres² compten amb una persona amb formació específica en biblioteca escolar; percentatge que pot resultar més elevat quan parlem de competència informacional, mediàtica i digital. Es fa necessari, per una banda, garantir i facilitar la formació necessària de les persones que gestionen biblioteques escolars, en tant han d’oferir formació a l’alumnat en qüestions digitals i informacionals. Per l’altra, és necessari (tal com recomana el Departament d’Educació) incloure en la comissió de biblioteca les persones coordinadores de TAC, que puguin orientar, dissenyar i relacionar amb els coneixements relacionats amb la competència digital.

Les activitats de competència informacional a les biblioteques escolars catalanes són escasses: al sector públic només un 14,7% de les biblioteques escolars en fan, i al privat un 16,6%. Si volem que els infants i joves siguin no només competents informacionalment, sinó que tinguin sentit crític per evitar la seva manipulació com a ciutadans lliures i independents, és imprescindible integrar la biblioteca escolar al desenvolupament de la competència informacional, mediàtica i digital present al currículum educatiu, amb el disseny d’un programa que permeti, d’una banda, establir una base de coneixement quant a aquestes competències i per l’altra, assegurar una evolució i unes fites avaluables quant a grau de complexitat, prou flexible per a anivellar els diferents coneixements que tingui l’alumnat. És a dir, cal oferir a l’alumnat una formació regular sobre alfabetització mediàtica i informacional a tots els nivells educatius, amb especial incisió en l’etapa obligatòria (ESO). Aquesta formació ha de ser, a més, prou flexible i àgil per incorporar coneixements sobre les possibilitats i limitacions de nous canvis tecnològics, com per exemple l’ús d’intel·ligència artificial (IA).

Perquè la biblioteca escolar sigui realment híbrida, cal potenciar la presència digital de les biblioteques escolars, amb llocs web, xarxes socials i serveis en línia. Un web de qualitat de biblioteca escolar hauria de ser un espai d’aprenentatge, de difusió de la cultura i el coneixement, de creació i de participació; un espai on s’exposin les creacions digitals de l’alumnat o es pengin tutorials sobre temes relacionats amb la competència informacional, digital i mediàtica. També es pot potenciar la relació entre tecnologia i aspectes digitals creant, per exemple, un racó de ciència i tecnologia a la biblioteca o un makerspace.

És necessari bastir ponts i crear xarxes entre biblioteques públiques i escolars, i si anem més enllà, hubs tecnològics i científics, així com biblioteques universitàries. Moltes d’aquestes entitats tenen un vessant educatiu: fem que esdevinguin agents actius en la formació dels nostres alumnes, docents i famílies. El paper dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) per crear aquestes aliances és clau: per exemple, des dels seminaris de biblioteca escolar dels CRP es poden organitzar formacions i participar en projectes locals relacionats amb les alfabetitzacions múltiples, visites d’experts o préstec de kits tecnològics. 

En l’àmbit autonòmic, actualment trobem pràctiques disperses a diversos centres, així com recursos i experiències a Bescat (Biblioteques escolars de Catalunya) i a BDR. En l’àmbit estatal, trobem programes més desenvolupats, com el Plan Lía a Galícia, que esdevé un model a seguir si volem convertir les biblioteques escolars en agents de transformació social i cultural a través de l’alfabetització en tots els seus vessants, inclosa l’informacional, mediàtica i digital. Cal dissenyar biblioteques escolars que puguin ajudar la comunitat educativa en aquesta tasca i fomentar l’autonomia digital de l’alumnat, docents i famílies en la societat digital; biblioteques escolars que esdevinguin garants educatius, autèntics projectes de centre al servei de la comunitat educativa. 

Com ja es mencionava a la Declaració d’Alexandria (2005), l’alfabetització informacional constitueix un dret humà bàsic en el món digital: es troba al cor mateix de l’aprenentatge al llarg de la vida i contribueix a aconseguir les metes personals, socials, ocupacionals i educatives, promovent la inclusió de tots els membres de la societat. No ens podem permetre deixar ningú enrere; perquè els infants i joves sense habilitats en competència informacional, digital i mediàtica són més manipulables, menys crítics i més vulnerables: en resum, tindran menys oportunitats i menys drets.