No només hi ha diferències en què aprenen, també en el com: els nens i nenes ressalten que a les aules maker adquireixen els conceptes matemàtics i tecnològics a través de la pràctica. La Doua, de 6è, en posa un exemple: “Abans llegíem el llibre. Ara tenim propostes, com la de crear el nostre objecte i hem de pensar quina cosa volem i després fer els càlculs per fabricar-la”. Més coses: “Calculem quins són els edificis més alts del món, però els tenim amb diferents mesures i aprenem a passar de centímetres a metres”.
I més enllà del què i del com, també marca la diferència amb qui aprenen. Als espais maker, l’aprenentatge neix i creix entre iguals. Sempre amb el guiatge del mestre, però sobretot amb l’ajuda dels companys de classe. La Malak diu que treballar amb amics “és més fàcil”. “Ens ajudem a pensar”, justifica. “Crec que aquestes coses no les podria aprendre sol ni enlloc més”, afegeix el Younes. Ara bé, els alumnes del Marià Fortuny tenen clara una cosa: fer aquestes activitats, aprendre per projectes i fer feina no vol dir que sigui tot un joc. “No és que sigui més fàcil el que aprenem, és que és més fàcil aprendre així”, resumeix la Firdaous, de 4t de primària.
Al darrere d’aquestes experiències personals dels alumnes i aquesta manera d’organitzar el centre hi ha una profunda (i urgent) vocació de capgirar l’escola. “O canviàvem o moríem”, diu, ras i curt, la directora del Marià Fortuny, Núria Sabaté. L’escola, de màxima complexitat i amb un 83% d’alumnat d’origen estranger, patia greus problemes de conducta: “Els nens se’ns avorrien, marxaven de classe i ningú treballava a gust”, recorda. Calia fer alguna cosa. Després de molts viatges pedagògics, visites a centres i preguntes a experts, van definir la seva pròpia fórmula: hi ha poques normes i són molt clares, els espais d’aprenentatge vertebren el projecte educatiu per treballar “evitant que els nens estiguin cinc hores asseguts escoltant el mestre”, hi ha tallers per conèixer els continguts de manera específica i propostes i capses d’aprenentatge per aplicar-los. Al Marià Fortuny, doncs, els espais maker han estat una conseqüència natural del procés de transformació: “Necessitàvem crear espais que tinguessin un component important per treballar amb les mans, pensar i dissenyar, i alhora poder-ho fer a través de la tecnologia, que és un puntal del nostre projecte perquè els alumnes hi estan exposats, ens agradi o no”. L’aliança Magnet amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili va donar l’empenta definitiva, agermanant l’escola amb dues entitats que tenen la tecnologia, la construcció i l’aplicació pràctica de les matemàtiques en el seu ADN.