Reportatge

Aprenen fent a l’aula: parlen els alumnes

LAIA VICENS

La Malak Boudoma acabarà aquest any sisè de primària a l’Escola Marià Fortuny. És un centre al sud de Reus, amb un pati gran, immens, i un edifici que té aules, menjador, sala d’actes i despatxos. L’escola de la Malak, doncs, podria semblar com la resta del país. Però algunes aules del Marià Fortuny són molt diferents: com si es tractés d’una fusteria, hi ha serres, llimes i martells, grans blocs de fusta i maquetes; i com si fóssim en un taller informàtic, hi ha també material electrònic, impressores 3D i petits robots.

En altres paraules, tenen aules maker, on es promou l’aprenentatge a través d’activitats vinculades a les noves tecnologies. Des de fa uns anys, l’escola ha entrat en un procés de renovació pedagògica: va començar el curs 2018-19 als cursos d’infantil, va seguir el 19-20 als cursos de mitjans (1r, 2n i 3r) i va acabar d’implantar-se a 4t, 5è i 6è a partir del curs postpandèmia. Això vol dir que la Malak és un testimoni en primera persona del gran canvi que ha fet l’escola. “Abans teníem llibres de text, i ara treballem la tecnologia, i crec que tothom hauria de fer el mateix. Això vol dir treballar més per competències, perquè ens ajuda més a pensar”, explica l’alumna, de 6è.

Abans teníem llibres de text, i ara treballem la tecnologia, i crec que tothom hauria de fer el mateix. Això vol dir treballar més per competències, perquè ens ajuda més a pensar

La Malak detalla que aquestes aules són “llocs on poder treballar amb les mans, construir coses i pensar”. “És molt creatiu”, assegura. La Joudia va a la mateixa classe i també gaudeix dels aprenentatges que li proporcionen aquests espais: “És una aula on deixar anar la nostra creativitat i la nostra inspiració”. Les aules maker del Marià Fortuny tenen noms diferents en funció del grup d’edat al qual es dirigeixen. Per exemple, el grup de petits aprèn al Construïm, on comencen a tenir unes mínimes nocions de programació a través dels bee-bots, uns petits robots infantils. Per als cursos de mitjans hi ha l’Obrador i l’Atelier, on s’introdueix el mètode científic fent-se preguntes de reptes que volen resoldre i muntant i desmuntant petits aparells. I els cursos de grans van a l’espai Maker, on hi ha materials de construcció; a l’Audiovisual, on aprenen a fer prototips dels articles que després faran; i al Construïm, amb aparells de tecnologia 3D i altres utensilis per fabricar els objectes que han dissenyat prèviament. 

“Són espais molt diferents del que teníem abans i aprenem també diferent”, diu la Malak. Què vol dir que aprenen “diferent”? En primer lloc, cal fixar-se en què. Els alumnes destaquen que ara saben fer “les coses que fa un fuster”, com serrar, i que no podrien aprendre enlloc més. A casa no tenen espai, ni temps, ni els seus pares tenen la destresa per guiar-los en aquests aprenentatges. “No ho podria fer a casa, no sabria com utilitzar les eines”, admet el Joel, de 5è. Potser no “fa una carrera” amb aquests coneixements, diu. “Però segur que em queda alguna cosa que acabo fent servir quan sigui gran”, afegeix. I van més enllà, perquè aquests espais també els han permès assolir competències i habilitats transversals, com organitzar-se i prendre consciència del que estan fent. “He après a llimar, però també a no anar tan de pressa quan faig les coses, perquè si les faig pensant més, em surten millor”, afirma el Younes, de 4t de primària. El Barra, que va a la mateixa classe, diu que el més important que ha après als espais maker és a “planificar-se”.

Els alumnes destaquen que ara saben fer “les coses que fa un fuster”, com serrar, i que no podrien aprendre enlloc més. A casa no tenen espai, ni temps, ni els seus pares tenen la destresa per guiar-los en aquests aprenentatges.

No només hi ha diferències en què aprenen, també en el com: els nens i nenes ressalten que a les aules maker adquireixen els conceptes matemàtics i tecnològics a través de la pràctica. La Doua, de 6è, en posa un exemple: “Abans llegíem el llibre. Ara tenim propostes, com la de crear el nostre objecte i hem de pensar quina cosa volem i després fer els càlculs per fabricar-la”. Més coses: “Calculem quins són els edificis més alts del món, però els tenim amb diferents mesures i aprenem a passar de centímetres a metres”. 

I més enllà del què i del com, també marca la diferència amb qui aprenen. Als espais maker, l’aprenentatge neix i creix entre iguals. Sempre amb el guiatge del mestre, però sobretot amb l’ajuda dels companys de classe. La Malak diu que treballar amb amics “és més fàcil”. “Ens ajudem a pensar”, justifica. “Crec que aquestes coses no les podria aprendre sol ni enlloc més”, afegeix el Younes. Ara bé, els alumnes del Marià Fortuny tenen clara una cosa: fer aquestes activitats, aprendre per projectes i fer feina  no vol dir que sigui tot un joc. “No és que sigui més fàcil el que aprenem, és que és més fàcil aprendre així”, resumeix la Firdaous, de 4t de primària. 

Al darrere d’aquestes experiències personals dels alumnes i aquesta manera d’organitzar el centre hi ha una profunda (i urgent) vocació de capgirar l’escola. “O canviàvem o moríem”, diu, ras i curt, la directora del Marià Fortuny, Núria Sabaté. L’escola, de màxima complexitat i amb un 83% d’alumnat d’origen estranger, patia greus problemes de conducta: “Els nens se’ns avorrien, marxaven de classe i ningú treballava a gust”, recorda. Calia fer alguna cosa. Després de molts viatges pedagògics, visites a centres i preguntes a experts, van definir la seva pròpia fórmula: hi ha poques normes i són molt clares, els espais d’aprenentatge vertebren el projecte educatiu per treballar “evitant que els nens estiguin cinc hores asseguts escoltant el mestre”, hi ha tallers per conèixer els continguts de manera específica i propostes i capses d’aprenentatge per aplicar-los. Al Marià Fortuny, doncs, els espais maker han estat una conseqüència natural del procés de transformació: “Necessitàvem crear espais que tinguessin un component important per treballar amb les mans, pensar i dissenyar, i alhora poder-ho fer a través de la tecnologia, que és un puntal del nostre projecte perquè els alumnes hi estan exposats, ens agradi o no”. L’aliança Magnet amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili va donar l’empenta definitiva, agermanant l’escola amb dues entitats que tenen la tecnologia, la construcció i l’aplicació pràctica de les matemàtiques en el seu ADN.

Al darrere d’aquestes experiències personals dels alumnes i aquesta manera d’organitzar el centre hi ha una profunda (i urgent) vocació de capgirar l’escola. “O canviàvem o moríem”.

Amb la perspectiva que donen els anys de rodatge, la directora de l’escola reivindica que les aules maker són rellevants per fer valdre que hi ha “moltes maneres d’aprendre”. “Volem que vegin que les xarxes i els mòbils no només serveixen per fer selfies o que mesurar i construir els pot servir per al futur”, afirma. Elisenda Gil fa quatre anys que treballa a l’escola i és la responsable de l’espai de l’Atelier, des d’on treballen l’art i les tècniques plàstiques a través de les obres de pintors i escultors. “Les aules maker són importants perquè encara que siguin una aula física, el concepte acaba esquitxant tota l’escola i tota l’escola es veu enriquida: els alumnes milloren en seguretat i destresa, perden la por a utilitzar segons quins materials i guanyen confiança”, assegura.

Aquesta filosofia els ha permès també reduir les desigualtats i les bretxes tecnològiques -tant d’accés com d’ús-, que assoten el centre i trigaran a desaparèixer. Molts alumnes del Marià Fortuny només poden accedir a un ordinador quan són a l’escola, i aquestes diferències només van fer que créixer amb la pandèmia.  La cap d’estudis de l’escola, Anna Lleonart, recorda que hi havia famílies que no és que no tinguessin un mòbil o un ordinador, és que quan se’ls va fer arribar un dispositiu no sabien ni escriure un correu electrònic. “Des de l’escola intentem digitalitzar els alumnes i les seves famílies per fer-los competents”, explica. De fet, la directora del centre, Núria Sabaté, assegura que “la primera mesura d’atenció a la diversitat és la metodologia que fas servir”. “Nosaltres tenim nens que en una escola tradicional no tindrien cabuda i que, en canvi, aquí poden fer les activitats dins de les seves possibilitats”, assegura.

Malgrat tot, el camí no ha estat fàcil. Encara que el canvi era necessari i que va sorgir des del professorat, no tothom s’hi va acabar sentint còmode, i alguns professors reticents a aquestes metodologies van acabar marxant de l’escola. “A vegades no eren reticències, sinó por i desconeixement”, matisa Elisenda Gil. En tot cas, Sabaté deixa clar que “no pots deixar els llibres i treballar de manera globalitzada si no t’ho creus”. A més, el claustre ha hagut de fer intenses formacions per dominar les noves metodologies i l’equip directiu s’ha format en lideratge pedagògic per acompanyar i impulsar el canvi. I s’ha fet molta pedagogia amb les famílies. “N’hi ha que demanen més deures i a vegades no tenen clar què fem, però veuen que abans teníem mals resultats i ara els seus fills es comuniquen millor, són més crítics, saben treballar millor en equip i tenen ganes de venir a l’escola”, explica la directora. Aquest és el millor premi, assenteix Elisenda Gil: “No sé si tenim més bons resultats acadèmics, però jo veig que els nens estan contents, que els agrada treballar, que et demanen fer feina. Abans no venien a l’escola i ara no només venen contents sinó que veig que avancen”.

Encara els queda, però, camí per recórrer. “Hem millorat molt la imatge del centre dins del col·lectiu educatiu i fins i tot venen a visitar-nos, però una altra cosa és la imatge dins del barri i la ciutat. Tenim un estigma difícil de treure”, apunta Lleonart. Com passa en tantes escoles de complexitat del país, la cap d’estudis explica aquesta escena: “Venen famílies a les portes obertes perquè s’interessen pel projecte i quan veuen que els noms dels alumnes són marroquins es frenen. Hem passat de tenir 0 visites a les portes obertes a tenir-ne moltes, però ara falta que s’inscriguin”. I a nivell intern, quin és el repte? La directora ho té clar: “Que sigui una cosa rodada, que si desapareix l’equip directiu o mitja plantilla, tot funcioni de manera autònoma, i això es fa tenint-ho tot per escrit, amb un bon acompanyament als docents que entren nous, i amb un lideratge al davant que faciliti les coses i doni moments per parar i pensar”.

I tot això, es pot replicar en altres centres. La directora, Núria Sabaté, creu que sí, sempre que s’adapti a la realitat de cada escola. “Nosaltres tenim un pensament maker i ens és igual que tinguem una aula STEAM, com abans, tres aules o una part maker a cada aula de l’escola. El primer que cal fer és crear la necessitat i tenir clar el propòsit i l’objectiu que volem aconseguir i, a partir d’aquí, dissenyar el camí”, explica. Els ingredients que segur que caldrà sumar-hi són eines i recursos tecnològics i, sobretot, formació docent, perquè “per molta motivació i dispositius que tinguis, cal saber com treure’n profit”. L’experiència del Marià Fortuny arribarà a partir del curs que ve a molts centres perquè són un dels centres pilot del projecte FAIG, impulsat pel Govern gràcies als fons europeus, i que permetrà tenir una aula maker en 150 escoles.

Venen famílies a les portes obertes perquè s’interessen pel projecte i quan veuen que els noms dels alumnes són marroquins es frenen.

Per als alumnes, seria una bona notícia que aquesta manera de fer arribi a més escoles del país. “Ajudaria a tenir més imaginació, més creativitat i ajudarà que els resultats siguin millors perquè tenim més ganes d’estudiar”, assegura la Doua, de sisè de primària. Ella recorda que quan tenien llibres de text “no invertien esforç” a estudiar. “Ara podem fer les propostes amb els companys i tots hi podem participar i ens esforcem més per acabar la feina i perquè quedi bé”, afirma l’alumna. És només un testimoni de la transcendència d’aprendre fent a l’aula.

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';