Arreu del món, les plataformes digitals s’han convertit en la primera, o l’única, opció per a moltes activitats quotidianes, de manera que no participar de la xarxa no és una opció real (Allmann & Blank, 2021). D’altra banda, segurament per la novetat, la velocitat d’innovació i el desconeixement de la tecnologia, s’ha generalitzat la idea que l’ús de pantalles, l’accés a Internet, afecta molt negativament la salut mental dels adolescents. Però què conclouen els últims estudis rigorosos?

Per respondre a aquesta pregunta cal tenir clar, d’una banda, que assistim al reconeixement, ajudat pel big data, que la salut mental és un fenomen complex amb innombrables variables interrelacionades i amb diverses etiologies (Panayiotou et al., 2023). En canvi, els estudis sobre l’impacte de la tecnologia sobre la salut mental han sortit de l’error de considerar la salut mental com quelcom continu , que es pot analitzar com una puntuació total d’un índex. Per exemple, si un adolescent té depressió i utilitza moltes hores les xarxes socials hi ha d’haver una relació directa entre les dues variables, cosa que és doblement errònia. En primer lloc, no es pot inferir causalitat i, en segon lloc, s’han deixat més variables importants fora del model que no pas dins: la família, l’escola, la infelicitat, la insatisfacció amb la vida, etc. (Panayiotou et al., 2023). De fet, els resultats positius de l’ús de la tecnologia han estat generalment ignorats o poc valorats (Orben, 2020), venen menys titulars.

D’altra banda, si alguna cosa caracteritza l’adolescència és un desenvolupament cerebral, social, cognitiu, emocional i físic molt dinàmic i complex. En canvi, la investigació dels darrers anys sobre l’ús de la tecnologia i la salut mental en joves s’ha centrat gairebé exclusivament en una única variable, el temps d’ús, com a responsable de tots els mals. Deixant, com s’ha dit, múltiples variables sense analitzar: variables intrapersonals (factors afectius, conductuals i motivacionals), interpersonals (la família, l’escola i els parells), així com la seva interacció dinàmica i els possibles mediadors (Panayiotou et al., 2023). És a dir, sembla que importa més el temps que es té l’ordinador encès que l’ús per al qual es té encès. No oblidem tampoc que la majoria d’estudis han recollit el temps d’ús a través de l’apreciació subjectiva dels usuaris, de memòria. D’aquestes dades tan esbiaixades és on han sortit la majoria de les recomanacions per a les famílies, recomanacions que a més no aconsegueixen definir clarament què volen dir amb un “ús problemàtic, un ús excessiu o un abús de les xarxes”. Per això la seva principal solució consisteix en la restricció del temps d’ús, en apagar les pantalles.

Si analitzem un dels pocs estudis rigorosos, longitudinals i multivariable sobre el tema i de recent publicació, veiem que de manera clara i tranquil·litzadora afirmen que: el temps dedicat a les xarxes socials entre els adolescents és un dels factors menys influents sobre la seva salut mental en comparació amb la insatisfacció general, social, familiar, escolar o el pobre suport familiar (Panayiotou et al., 2023). De fet, aquestes variables poden influir entre dues o tres vegades més que l’ús de les xarxes socials. És cert que entre les dones es va trobar un major ús de les xarxes socials relacionat amb problemes de concentració, segurament pel fet de dormir pitjor o menys hores, segons els autors (Panayiotou et al., 2023). En la mateixa línia, l’APA (American Psychological Association) ha publicat una sèrie de recomanacions que analitzarem a continuació.

A la introducció d’aquestes recomanacions l’APA vol deixar clar que estem davant de recomanacions basades en l’evidència, no en creences o biaixos. La seva lectura deixarà tranquil·les a moltes famílies.

1. L’ús de les xarxes socials ha de basar-se en el nivell de maduresa de cada adolescent i l’entorn de la llar. Els efectes de les xarxes socials depenen de les característiques personals, psicològiques i socials de cada adolescent. Lògicament, els riscos potencials són més grans en l’adolescència primerenca.
2. L’ús de xarxes socials per adolescents ha d’estar precedit per una alfabetització digital que garanteixi que els usuaris han desenvolupat competències i habilitats digitals que els permetin un ús equilibrat, segur i significatiu de les xarxes socials.
3. Els adolescents han de ser informats apropiadament a la seva edat, sobre la manera com la seva presència a les xarxes socials generen dades que es poden fer servir, emmagatzemar o compartir amb altres durant molt de temps.
4. El monitoratge s’ha d’equilibrar a les necessitats de privadesa dels joves. La supervisió, la discussió, l’alfabetització i les competències digitals i l’establiment de límits apropiats per al desenvolupament són fonamentals per al bon ús de xarxes socials i la detecció d’usos problemàtics.
5. El desenvolupament psicològic es pot beneficiar de la interacció en línia, particularment durant els períodes d’aïllament i/o en joves amb símptomes: ansietat social, depressió, solitud… Malauradament, aquestes poblacions també poden tenir més risc davant l’ús de les xarxes.
6. És aconsellable discutir els comportaments saludables en línia, ja que poden promoure o reforçar activitats positives fora d’ella.
7. Cal evitar l’ús de les xarxes socials per a la comparació social, particularment al voltant de contingut relacionat amb la bellesa o l’aparença.
8. Els adults han de fer servir les xarxes socials en presència dels adolescents de forma acurada.
9. L’accés a continguts per a adults, assetjament, odi, racisme, homofòbia i qualsevol altre contingut nociu ha de ser minimitzat.
10. Cal limitar l’ús de les xarxes socials 1 hora abans de ficar-se al llit perquè no interfereixin amb el son.
11. L’ús de les xarxes socials en cap cas no ha d’interferir ni reduir l’activitat física.

Sembla clar que les xarxes socials tenen en general un impacte positiu sobre la salut mental dels i les adolescents sempre que es tingui en compte la seva maduresa, el moment de canvi en què es troben i les competències i alfabetització digital d’ells i la seva família. La incidència d’efectes negatius és baixa i el seu impacte sobre la salut mental és menor en comparació amb variables com la satisfacció escolar, familiar, social, el suport familiar, etc., per tant, caldria intervenir prioritàriament sobre aquestes variables, mentre s’educa en competències digitals.