El primer descobriment és la seva capacitat crítica. Molts infants expliquen que ja saben detectar continguts manipulats o publicitat enganyosa. “És bastant obvi que està fet amb IA”, deia un nen de Nou Barris davant d’un anunci sospitós. Altres expliquen que revisen les adreces web per veure si “tenen coses rares”. Aquesta vigilància no prové d’una educació sistemàtica, sinó de l’experiència directa. Han après massa aviat que internet és també un espai de manipulació.

Tanmateix, aquesta lucidesa conviu amb una experiència que els supera: el disseny addictiu de les plataformes. Un adolescent de Canovelles ho resumia amb una frase reveladora: “He encès el mòbil per mirar l’hora… i al final no he mirat l’hora”. Els més petits també identifiquen aquesta absorció. Un alumne de Montcada explicava que quan juga “sembla que siguin cinc minuts però passa una hora”, mentre un altre deia sentir-se “enganxat a la tablet com si tingués un imant”. Els infants perceben, encara que no en tinguin el vocabulari tècnic, que el problema no és només l’ús sinó el disseny.

Quan la conversa gira cap a la IA, utilitat i sospita conviuen. Els infants de Pineda de Mar expliquen que l’utilitzen per buscar informació, però també han detectat els seus errors. “A vegades li preguntes una cosa i te la pot respondre malament”, deia un alumne. D’altres formulen una crítica encara més radical: “No m’agrada que la IA faci coses que no són reals. Jo vull veure les coses reals”. En un entorn saturat de contingut sintètic, el que reclamen és, simplement, viure la realitat amb les mans. Unes mans que cada cop sabem fer servir menys.

La troballa més inquietant, però, no té a veure amb la tecnologia sinó amb la relació amb els adults. Molts infants expliquen que quan es troben amb continguts que els fan por prefereixen callar. “Veure una cosa lletja i no dir-ho perquè no em treguin el mòbil”, relatava un participant. La norma pensada per protegir-los produeix l’efecte contrari: genera silenci i deixa els infants sols davant el problema.

Quan se’ls demana com hauria de ser la tecnologia del futur, les seves respostes són sorprenentment concretes. Demanen “que tanquin el xat si hi ha insults”, que les plataformes avisin quan un vídeo està generat amb intel·ligència artificial o, fins i tot, que existeixi un “mode per desactivar l’algoritme”. No demanen més temps sinò més control sobre la pantalla. Així que  la lliçó és clara: abans de regular la relació entre joventut i tecnologia, hauríem de començar per escoltar aquells que ja estan creixent dins d’aquest món.