Article
Davant de la crida urgent per recuperar les biblioteques escolars, es va explorar quina biblioteca es vol (re)construir. Perquè en un context en què només el 58% dels centres públics catalans disposen d’una biblioteca escolar, cridar també és reivindicar la recuperació de la biblioteca escolar com a epicentre del coneixement i pilar fonamental per l’aprenentatge lector i literari.
Des de la Biblioteca Gabriel García Márquez, l’exploratori “La biblioteca escolar és urgent. Però quina biblioteca volem?” va comptar amb Monica Baró, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, especialitzada en biblioteques escolars i Cristina Novoa, qui va ser la responsable de l’Assessoria de Biblioteques Escolars a la Consejería de Educación de la Xunta de Galícia.
La moderació va estar a càrrec de l’educadora i assessora en transformació educativa, Coral Regí que va obrir posant en context la situació de les biblioteques escolars a Catalunya i va plantejar que aquests espais “van molt més enllà de les idees convencionals que teníem, com espais només de llibres. Creiem que la biblioteca escolar ha de ser un espai que sigui aglutinador del centre, que incorpori la cultura digital i treballi totes les competències comunicatives.”
Volem somniar amb biblioteques on l’alumnat pugui utilitzar-les per explorar, per investigar, per generar un aprenentatge útil i rellevant. I surt una màxima ineludible d’equitat: que tothom accedeixi a la cultura, als llibres…” Coral Regí.
Per què s’han reduït les biblioteques als centres escolars?
Mònica Baró va plantejar dos tipus de causes sobre la reducció de les biblioteques escolars. Per una banda, el context actual on hi ha un cert desinterès sota el lema “tot està a internet, per què voleu una biblioteca” i que l’única alternativa que hi ha és donar arguments per rebatre-ho, explicant que quan hi ha biblioteques escolars s’observen impactes molt positius en l’aprenentatge.
L’altre punt és “més intrínsec de les biblioteques i de l’educació i té relació amb les polítiques públiques que tiren endavant dels espais, o sigui de l’administració” sosté la Mònica. I explica com han sigut els anys de bonança per les biblioteques escolars (tant de Catalunya, com a Galícia) però com, amb els anys, algunes comunitats autònomes han deixat de donar suport econòmic i institucional per sostenir aquests espais. El resultat d’això és el moment que estem vivint ara.
Quines línies podríem treballar per fer la revolució de les biblioteques escolars? Quins elements de l’experiència de Galícia podem incorporar?
La Cristina Novoa, comença aclarint que cada biblioteca ha de saber adaptar “el model” impulsat per la UNESCO al seu centre i, que cada comunitat autònoma també. Més enllà d’aquest aclariment, explica quins factors d’èxit ha tingut el programa gallec:
Pensant en la visió de futur, quines línies de recursos i millores caldria prioritzar des de les administracions?
“Si les administracions impulsen els aprenentatges competencials, les biblioteques aquí tenen un espai essencial”, explica la Monica Baró i complementa dient que no parla de les antigues biblioteques, sinó d’“una biblioteca actual, moderna, seguint el model de Galícia, es poden implementar una multitud de competències.”
“La biblioteca necessita un impuls des de l’administració en aspecte concret, perquè és evident que és un recurs d’equitat, sobretots les escolares. I per això és que és aquí on s’ha d’invertir diners.” Monica Baró
A més, la Monica identifica que hi ha mesures amb poc cost i molta eficàcia:
Per altra banda, els recursos amb més necessitat d’inversió:
Com es pot pensar la biblioteca del futur amb la tecnologia?
“Afortunadament, no és el futur, és el present. Hi ha biblioteques que ja treballen per facilitar el treball amb la informació i ho fan amb recursos tecnològics, com la robòtica, el còmic, els videojocs…” explica Cristina Novoa, que a més va exemplificar com es pot incorporar la tecnologia:
“Cal tenir programes educatius, que impulsin, per exemple, un estudi de ràdio per fer pòdcast a la biblioteca, per promoure amb tecnologia l’estimulació de competències mediàtiques.”
Per construir les noves biblioteques escolars és necessari dotar-les de recursos educatius, d’aprenentatge i lectura perquè puguin oferir serveis de qualitat, acomplir el seu rol com a agent indispensable per garantir l’accés universal al coneixement i ser entorns de cultura digital.
ELS TALLERS
B1Bl10: taller per apropar el llenguatge computacional a la biblioteca escolar.
L’equip de make&Learn va fer una recopilació i demostració de propostes d’activitats per aprofitar els Kits de Robòtica (tale-bot i micro:bit) del Departament d’Educació a la Biblioteca escolar.
Experiència d’aula: Llegim i en parlem. La importància de la conversa literària amb infants i joves.
L’equip de Tandem LIJ va fer una xerrada a través d’exemples d’aula i materials propis de la importància de la conversa literària amb infants i joves.
Vols saber-ne més, de com (re)imaginar la teva biblioteca escolar?
En el marc de la subvenció d’Impuls Digital, la Fundació Bofill ha impulsat el projecte Bibliotech amb l’objectiu de reactivar i enriquir les biblioteques escolars. Alhora, vol reivindicar que tot infant i adolescent té el dret de gaudir d’aquest espai educatiu imprescindible. Descobreix tot el que pots arribar a fer a la teva biblioteca escolar!
El text que es mostra a continuació ha estat traduït per una eina de traducció automàtica. És possible que hi hagi algunes errades producte de la traducció literal.
Les funcions de cerca i ordre solament funcionaran en l’idioma català.
Gràcies per la vostra comprensió.
