Perquè una nena o una adolescent tingui vocació de científica o d’enginyera el primer que ha de poder fer és imaginar-se ella mateixa en aquest rol. Hi ha diversos estudis que demostren que els referents femenins amb professions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) influeixen positivament en la percepció que les joves d’entre 12 i 16 anys tenen sobre les carreres cientificotecnològiques i d’uns anys ençà les iniciatives en aquest sentit no han parat de créixer. Els últims cursos hi ha hagut un lleuger augment de les matrícules en carreres tècniques, però les dones encara estan molt subrepresentades a les carreres STEM, i això planteja nous reptes educatius en plena era de la transformació digital.
En aquest sentit, sabem que la representació de personatges STEM tant reals com ficticis als mitjans de comunicació i una aproximació reflexiva i crítica a aquests personatges en l’àmbit educatiu afavoreix i augmenta l’interès de nenes i dones per aquestes professions. Tot i això, encara hi ha poques dones amb projecció pública en aquests àmbits i les poques que hi ha són invisibilitzades. En les ficcions audiovisuals, d’altra banda, la representació és molt desigual. Mentre hi ha abundància de doctores i infermeres, amb prou feines trobem enginyeres o mecàniques. Entre els motius per a les vocacions cientificotecnològiques destaca la importància dels entorns familiars, socials i educatius. La projecció social del que podem fer o no és important en la nostra autopercepció. Per això és important mostrar aquests referents a l’aula.
L’educació mediàtica hauria de fomentar una anàlisi dels rols de personatges que veiem als mitjans per entendre l’efecte que generen en nosaltres. El paper de sèries i pel·lícules en el despertar de vocacions científiques i, sobretot, el rol dels personatges femenins que desenvolupen treballs STEM a les ficcions audiovisuals tenen una influència directa en les vocacions universitàries. Això es coneix com a “efecte CSI”: la coneguda sèrie de televisió va influir en l’augment de vocacions forenses i nous programes universitaris en aquesta àrea. A partir d’aquesta sèrie s’ha popularitzat aquesta professió i precisament algunes de les poques representacions femenines STEM són en aquest àmbit, com és el cas dels personatges de Jenny Cooper a La forense o de Maura Isles a Rizzoli & Isles.
D’altra banda, s’anomena “efecte Scully” a l’increment de vocacions femenines arran del personatge de Dana Scully, de la sèrie Expedient X, als anys noranta. Scully és important perquè ocupa el rol de protagonista, poc habitual en aquell moment per a les dones. La seva personalitat i capacitat d’iniciativa, a més, va donar visibilitat als conflictes interns que pot tenir un personatge STEM femení. L’estudi Portray Her: Representations of Women STEM Characters in Media diu que el 63% de les científiques que tenien 12 anys quan es va estrenar la sèrie reconeixen que si no hagués estat pel personatge de Scully segurament no s’haurien dedicat a la ciència. Aquesta recerca demostra que entre personatges de professions STEM hi ha diferències de gènere rellevants. Els personatges femenins acostumen a ocupar rols de doctores o infermeres, però segueix sent complicat trobar-los en àmbits tècnics, com a enginyeres o informàtiques. D’altra banda, sovint aquests personatges STEM femenins sacrifiquen la seva vida personal per la feina, fet que també transmet un missatge poc encoratjador a les nenes i joves.
Més enllà de la ficció, la presència de referents femenins als mitjans de comunicació és encara un repte. Si les coses segueixen igual, es necessitaran almenys 67 anys més per tancar la bretxa mitjana per a la igualtat de gènere als mitjans de comunicació tradicionals.
