Context

El Sistema de Biblioteques Escolars de la Ciutat de Nova York és un dels 40 sistemes que, treballant en xarxa, conformen l’estat de Nova York. La seva funció és establir lleis i regulacions que ajudin a gestionar les biblioteques públiques i gestionar la formació del personal bibliotecari, els qui poden obtenir tant titulacions específiques com realitzar formació contínua.

La missió del Sistema de Biblioteques Escolars de la Ciutat de Nova York és crear i mantenir programes de biblioteques escolars dinàmics i inclusius que també contribueixin activament al creixement personal, a l’èxit acadèmic, a la recerca i a l’esperit de col·laboració de la comunitat escolar. Els valors principals que defineixen a les biblioteques de les escoles públiques de Nova York són l’equitat i l’accessibilitat de l’alumnat a recursos (físics i digitals), espais, programes i professionals qualificats a les biblioteques escolars. D’altra banda, també treballen en el desenvolupament del pensament crític i a fomentar que les biblioteques escolars siguin part de la cultura de centre. 

La xarxa de biblioteques escolars a la ciutat de NY ha descendit considerablement al llarg dels últims anys i ha passat de 2000 a 258 biblioteques. En un context legislatiu que marca que ha d’haver-hi una biblioteca per cada mil estudiants (premissa que en aquest moment no s’està complint i que implica que no cada centre pugui disposar de la seva pròpia biblioteca), aquesta reducció es deu principalment a l’impuls per part de l’alcalde per crear centres educatius amb menor nombre d’estudiants. Això ha provocat que es tanquin moltes biblioteques en centres escolars que acullen menys alumnat, alhora que ha dificultat la gestió pel fet que moltes escoles estan sota el lideratge d’entre 6 i 10 directors diferents. 

Una altra de les dificultats en la qual Melissa i el seu equip està treballant és en la politització de l’educació i la censura de llibres. Tenen com a objectiu fer comprendre a la comunitat educativa la importància de la biblioteca escolar, no sols per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, sinó també perquè comprenguin que els llibres són i haurien de ser part de la vida de l’alumnat. Generar el gust, interès i passió per la lectura i no veure-la com una assignatura o tasca, és un dels principis esmentats per Melissa: “La lectura és part dels quals ets. Triar un llibre porta una raó darrere. Ho tries perquè necessites resoldre alguna cosa, investigar sobre la teva pròpia identitat”.

Oportunidades y experiencia

Existeixen diverses iniciatives que Melissa i el seu equip estan duent a terme amb l’objectiu de millorar la qualitat de les biblioteques escolars, fer que siguin més accessibles i promoure l’equitat, entre les quals destaquen: 

1. Teacher to Librarian (T2L) Second Certificate Initiative

Es tracta d’una iniciativa que va començar en 2019 per a formar bibliotecaris escolars, desitjant aportar major valor a l’oferta formativa vigent (formada per programes de certificació i un màster).

T2L és un programa que crea una comunitat d’aprenentatge entre bibliotecaris on reben acompanyament tant quan s’estan formant com quan ja s’han graduat. El seu objectiu principal és formar a bibliotecaris escolars especialitzats en coneixement pedagògic i que aquests mateixos generin una xarxa de coneixement i col·laboració per a millorar les biblioteques escolars. En aquest context, es crea una xarxa de bibliotecaris escolars referents i un servei d’assistència a l’hora d’implementar nous programes o accions a les biblioteques escolars. 

2. Digital Library

Durant la pandèmia, Melissa i el seu equip van veure la necessitat de crear una biblioteca digital a través de la qual l’alumnat pogués accedir als llibres en tot moment i des de qualsevol lloc. Per a això, van crear una aliança amb SORA per a generar una plataforma específica que donés servei a l’alumnat de les escoles públiques. Ara mateix, la plataforma compta amb 9648 llibres i amb 6.6 milions en circulació. L’objectiu és aconseguir que tots els centres i alumnes estiguin en la plataforma i puguin gaudir d’ella. 

Per a utilitzar el servei no es necessita accés a internet, ja que l’alumnat pot descarregar els llibres en el col·legi i llegir-los des de la seva llar. Aquesta proposta afavoreix la inclusió a través d’una àmplia oferta lingüística, donant a l’alumnat l’oportunitat d’accedir a múltiples recursos en la seva llengua materna. 

3- Cooperative Collection

Aquesta iniciativa té com a objectiu compartir recursos entre biblioteques escolars de manera més eficaç i efectiva. S’ha posat el focus en els coneixements i experiències dels i les bibliotecaris, ja que ells són els qui coneixen millor les necessitats de la seva comunitat educativa, en lloc d’adquirir recursos estandarditzats.

La iniciativa també busca facilitar l’intercanvi de col·leccions, llibres i recursos entre les biblioteques escolars, aprofitant que molts d’ells s’han digitalitzat. Això permet un accés més senzill a diferents col·leccions i oferir una major varietat de recursos a l’alumnat, sense limitar-se a les etapes educatives específiques de cada centre.

El canvi d’enfocament radica a generar recursos que puguin ser d’interès per a l’alumnat i professorat, des de l’etapa d’educació infantil fins a batxillerat, independentment de les etapes educatives que ofereixi cada centre. D’aquesta manera, es busca satisfer les necessitats i preferències de la comunitat educativa en el seu conjunt.

4- Formació entre bibliotecaris

El Sistema de Biblioteques Escolars de la Ciutat de Nova York promou moltes iniciatives (conferències, cursos de formació, newsletters o publicació d’articles, entre altres) perquè els professionals de les biblioteques escolars comparteixin els seus coneixements, es formin i es generi aprenentatges conjunts. A més, també es realitzen accions per a difondre les pràctiques reeixides. 

A més, el Sistema de Biblioteques Escolars de la Ciutat de Nova York ha reescrit el currículum de la titulació de bibliotecaris escolar i creat un marc comú per a poder formar a nous professionals, especificant les competències en cada etapa educativa i els indicadors de competència digital.

5 – Look Sharp

Look Sharp (iniciativa que va partir de la Universitat de Ithaca, NY), és un repositori de lliçons sobre l’anàlisi dels mitjans de comunicació i el pensament crític. Té com a objectiu analitzar el món que ens envolta, per a ser capaços de desenvolupar una mirada crítica fonamentada. 

Pròxims passos i nous reptes

D’acord amb la percepció de Melissa, els principals reptes que han d’afrontar les biblioteques dels centres públics de la ciutat de NY estan relacionats amb:

• Els baixos recursos i falta de finançament públic.
• Els pocs professionals formats com a bibliotecaris escolars.
• La reducció del número de les biblioteques escolars.
• La falta de valoració a la biblioteca i els bibliotecaris per part de la direcció del centre. 
• La censura de llibres a les biblioteques escolars. 

Melissa ens ofereix valuoses recomanacions per a millorar les biblioteques escolars, enfocades en una estratègia a llarg termini que implica conceptualitzar la imatge completa dels projectes que es desitgen desenvolupar. Segons les seves aportacions, per a aconseguir un impacte significatiu, és fonamental connectar amb diferents estaments dins de l’organització, ja que a vegades les persones o sistemes no estan preparats per a un canvi estructural. No obstant això, no s’ha d’abandonar les idees, sinó buscar maneres d’adaptar-les i avançar.

A més, és crucial integrar als altres agents del sistema educatiu i explicar a l’administració la importància i l’impacte que té que el currículum del centre estigui integrat amb la biblioteca escolar. Això permetrà que els recursos i serveis de la biblioteca s’alineïn amb els objectius educatius i es reflecteixin en el rendiment de l’alumnat.

També destaca la importància d’impulsar un ambient col·laboratiu amb els equips de tutoria i docents de diverses àrees, per a afavorir que vegin als bibliotecaris com un recurs i un aliat. Això permetrà que els professionals de l’educació treballin junts per a millorar l’educació i oferir una experiència més rica i personalitzada a l’alumnat.

Complementàriament, es destaca la idea que els bibliotecaris han de reciclar-se, aprendre i sortir dels murs de la seva biblioteca per a avançar i oferir recursos innovadors. La forma en què s’organitza biblioteca ha de ser una oportunitat per a l’aprenentatge i l’exposició a noves mirades. La figura del bibliotecari ha de ser de guia per a la construcció de coneixement i experiències en múltiples formats, treballant des de la passió i l’amor per la biblioteca escolar.

Finalment, Melissa ens anima a no acceptar un no com a resposta i a intentar cridar a més portes per a aconseguir que la nostra biblioteca escolar estigui en el lloc que li correspon, impulsant la inclusió i l’equitat, i amb això, la millora de l’educació.