Aquest objectiu, com va explicar Sílvia Pons, Tècnica de Gestió de l’equip d’Equitat Digital, “implica definir primer les necessitats pertinents per poder abordar-les i treballar-les de forma col·laborativa, involucrant les escoles, els docents, els municipis i l’ecosistema d’entitats”.
Durant la jornada, es van desmuntar mites, es van compartir i intercanviar experiències, i es va discutir la integració d’aquest coneixement de manera transversal i inclusiva. Ja fossin docents, tècnics o simplement persones interessades en el futur educatiu, tots van trobar en aquesta trobada inspiració i recursos per a la seva pràctica.
De què parlem quan parlem de pensament computacional creatiu?
Agnès Pàmies, referent en pensament computacional a la Fundació Bofill i directora del programa Code Club, va explicar la rellevància del pensament computacional creatiu en la vida quotidiana, per la presa de decisions optimitzades i l’anticipació de necessitats.
Pàmies també va posar èmfasi en la necessitat d’abordar l’equitat en l’accés a l’aprenentatge del pensament computacional. “És important que totes les persones, no només els qui es dedicaran a ser informàtics o informàtiques, puguin saber com funcionen aquestes màquines per poder donar-los instruccions, per poder controlar-les, perquè facin el que nosaltres volem i donin resposta a les nostres necessitats”, va dir.
A més, va proposar la creació d’espais d’intercanvi de l’ecosistema tan gran que ja hi ha a Catalunya, de persones “generoses i amb talent”, que posen a disposició de tota la comunitat i de l’equitat educativa els seus aprenentatges i recursos. “Volem fer que aquesta xarxa de cors creixi. Que tots els infants tinguin l’oportunitat d’aprendre a programar, de crear, de poder dir-li màquines com volen que siguin. Volem que tots els infants tinguin l’oportunitat de transformar el seu món”, va afirmar i va convidar a tothom a participar en les Hackatons educatives ‘EdHack’ previstes fins a principis de juny, centrades en com promoure el pensament computacional creatiu.
Frank Sabaté, expert en tecnologies i pioner en la introducció de la programació a l’educació, va destacar la necessitat de decidir entre la “Teaching Machine” i la “Learning Machine”, entre aquella aplicació que ens ensenya i aquella aplicació que ens permet explorar i descobrir; de pensar on es posa la tecnologia, si per instruir o en favor de l’aprenentatge autònom. En aquest sentit, va convidar a reflexionar sobre l’objectiu de la programació i la robòtica educativa. “Per què estem fent això? Perquè programar no és un conjunt d’habilitats tècniques, sinó alfabetisme, una nova manera d’expressar-se, i és molt important per a tothom”, va dir.
Jean J. Ryoo, directora de recerca del Projecte d’Equitat en Ciències de la Computació al UCLA Center X, va presentar una investigació sobre la veu dels joves als Estats Units en relació amb l’educació digital. Va destacar com la tecnologia influeix en tots els aspectes de les nostres vides i com pot ser tant beneficiosa com perjudicial.
Els joves, conscients d’aquests impactes, van expressar preocupacions sobre la manipulació de la tecnologia i la manca de privacitat. Ryoo va subratllar la importància de centrar l’educació en ciències de la computació en l’equitat, l’ètica i el pensament crític, no només en l’accés o la programació. “La informàtica no està creada per a ells. Se’ls diu que no són importants i que no pertanyen”, va assegurar, subratllant la necessitat urgent de promoure una educació en informàtica que sigui inclusiva i equitativa.
