Des de menuts somiem perquè en un futur siguem capaços de crear màquines que col·laborin amb els éssers humans i no que els substitueixin, i aquí entra la programació, que ens permet crear solucions a problemes, expressar la nostra creativitat i comunicar-nos amb més persones a través de la tecnologia, perquè podem crear des d’aplicacions mòbils, fins a llocs web, passant per videojocs, animacions, robots o intel·ligència artificial.
Aprendre programació no és només bo per als més joves, sinó també per a la societat. La programació és una eina per reduir la desigualtat i promoure la inclusió social, contribuint a reduir la bretxa digital, ja que és una manera d’expressar la nostra identitat i els nostres valors, i de contribuir al bé comú amb projectes que poden tenir un impacte positiu al món. La programació permet també millorar la participació ciutadana d’aquells qui l’aprenen, en millora les seves oportunitats educatives i, conseqüentment, acaba oferint millors oportunitats laborals a les persones.
A més, la programació ajuda a millorar el rendiment acadèmic, ja que contribueix a organitzar la feina, a pensar de manera estructurada i aplicar els aprenentatges en altres matèries.
Explorem algunes de les raons per les quals aprendre programació pot ser una oportunitat per reduir la bretxa digital i millorar la qualitat educativa dels estudiants.
– Treballar el pensament computacional. El pensament computacional és el procés pel qual una persona pot resoldre diferents problemes fent servir habilitats derivades de la computació i el pensament crític. Aquesta definició té el seu origen en idees de Seymour Papert, encara que va ser Jeanette Wing qui ho va desenvolupar posteriorment partint de quatre etapes: Descomposició, reconeixement de patrons, abstracció, algoritmes.
“El pensament computacional implica resoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà, fent ús dels conceptes fonamentals de la informàtica” (Jeannete Wing, 2010).
– Reduir la bretxa digital. La bretxa digital fa referència a les diferències d’accés i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) entre diferents grups socials, econòmics, geogràfics, etc. Aquest trau genera desavantatges en termes d’oportunitats laborals, educatives, culturals i de participació ciutadana. Aprendre programació pot contribuir a reduir aquesta bretxa, ja que permet als joves desenvolupar competències digitals que els permeten aprofitar els avantatges de les TIC, així com crear-ne els mateixos continguts i aplicacions. A més, aprendre programació pot fomentar l’interès per carreres relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM), i fins i tot juntament amb les arts (STEAM).
– Millorar la qualitat educativa. Aprendre programació també pot tindre un impacte positiu en el rendiment acadèmic i el desenvolupament cognitiu dels estudiants. La programació implica l’ús de conceptes matemàtics, lògics i algorítmics, que poden reforçar l’aprenentatge d’altres matèries. Però, a més, la programació estimula el pensament computacional, que és la capacitat de resoldre problemes de manera sistemàtica, creativa i eficient mitjançant l’ús de les TIC. El pensament computacional és una habilitat transversal que es pot aplicar a diversos àmbits i disciplines, i que afavoreix el desenvolupament d’altres competències com són la comunicació, la col·laboració, la creativitat i el pensament crític.
– El currículum ocult. Tots entenem que el currículum ocult són aquells aprenentatges que integren els estudiants, encara que no figuren al currículum oficial. D’aquesta manera i segons les circumstàncies i les persones que interactuen amb els estudiants, aquests continguts poden o no ser “ensenyats”.
Si som capaços de crear un entorn extern per aprendre programació com els clubs CoderDojo, que són al capdavall activitats socials, poden oferir aprenentatges no buscats, perquè l’aprenentatge no només succeeix entre les quatre parets de l’aula, sinó també i jo diria sobretot, que passa a les vivències de cada persona, siga a l’escola o fora d’ella.
Per això, des d’ací recomanem a famílies i docents que animen a xiquets, xiquetes i joves a iniciar-se al món de la programació per descobrir tot el que poden fer. Hi ha molts recursos gratuïts i accessibles per aprendre programació.
Clubs o tallers presencials, són l’opció més social i divertida d’aprendre programació, formant-ne part, perquè reuneixen joves amb interessos similars per realitzar projectes col·laboratius. Aquests espais solen comptar amb el suport de mentors que guien el procés d’aprenentatge i fomenten l’intercanvi d’idees, com per exemple: CoderDojo, Code Club, etc. Des de casa també es disposa de cursos en línia, tutorials, plataformes interactives o comunitats d’aprenentatge, etc.
No importa l’edat, nivell o interès, hi ha un recurs adequat per a cadascú. Només cal un ordinador, millor amb connexió a internet i moltes ganes d’aprendre, posant el focus en el fet que la programació juntament amb la Intel·ligència Artificial i fins i tot la robòtica del futur, tinga l’aspecte que tinga, han de ser concebuts per prestar servei a les persones.
Aprendre programació és una aventura apassionant que ajuda a créixer com a persona i com a professional. No ho dubtes més i comença hui mateix a programar. Recorda que mai no és tard per començar a programar i que el més important és gaudir del procés.
