GUILLAUME THUREAU (GT) / Factoria F5 ha nascut amb la voluntat de sumar nous itineraris a dispositius que existeixen per als col·lectius joves que han patit experiències difícils a la seva itinerari escolar, les escoles de segona oportunitat. Fan un fantàstic treball de formació, però formen principalment en oficis tradicionals com: restauració, mecànica, perruqueria i resulta que són sectors professionals que lamentablement ofereixen llocs de treball precaris. M’estranyava molt que no existís camí per a sectors en creixement, amb futur, bons salaris, menys precarietat, com ara el sector tecnològic. Aleshores, juntament amb 3 persones, que es van convertir en co-fundadors de la nostra associació, vam començar a mirar el que existia pel món sobre això i trobem un model que ve de l’economia social francesa, anomenat Simplon.co, que havia fet una hibridació atrevida entre la pedagogia activa, aplicada per exemple, a les escoles de segona oportunitat, i els bootcamps intensius de Silicon Valley; que semblen dues coses incompatibles, però no ho són. Aleshores vam tocar la porta de Simplon.co, ens vam proposar replicar el model a Espanya i vam tancar un acord de partenariat. Així va néixer Factoria F5.

Per què inclusiu i solidari: Inclusiu, perquè la nostra missió és assolir els públics que els altres dispositius formatius en competències tecnològiques no assoleixen; per exemple, les universitats, les escoles d’enginyeria, els bootcamps de pagament, etc. Arribar a totes les persones de la manera més inclusiva i no tenir cap mena de discriminació, ni per edat, ni per gènere, ni per nivell acadèmic, ni per color de pell, ni per nacionalitat, el criteri de selecció a l’entrada a les nostres formacions és per competències transversals, que són les necessàries per al sector tecnològic (motivació, lògica, autonomia i capacitat de treball en equip).

I de l’altra banda solidari, perquè les persones que es beneficien de les nostres activitats, dels nostres tallers i formacions no paguen un euro. Són 100% gratuïts. Nosaltres col·laborem amb fundacions privades, empreses, administracions públiques per finançar les nostres formacions -que si són costoses-.

ED / Aquests col·lectius no estudien a les universitats i escoles tècniques, per què creus que no ingressen a aquests espais educatius?

GT / La resposta és complexa i hi ha diversos estudis que ho analitzen en profunditat, així que la meva resposta serà més senzilla.

Una primera part de la resposta és força òbvia i és que tenim un sistema educatiu que va bé a un cert perfil de persones i que li costa acollir tota la diversitat que hi ha a la societat. Aleshores hi ha una part que en queda al marge.

En segon lloc, el sector tecnològic és un sector molt masculinitzat, que impressiona, espanta, no atrau i fins i tot rebutja alguns col·lectius: el més obvi són les dones. Hi ha un 20-25% de dones al sector tecnològic i és molt poc. Quan vam començar a fer tallers d’iniciació a la programació, vam veure que és un sector que els atrau igual que als homes, però tenen por de triar aquest camí i, si ho fan, pateixen del síndrome de la impostora. Per què passa això? Part del nostre equip ho ha viscut en la seva trajectòria i és que la societat realment els està comunicant que el sector tecnològic no és per a elles. La nostra feina és trencar aquestes barreres i demostrar que sí que es pot.

ED / Creus que la programació genera oportunitats per crear projectes de vida? Per què?

GT / Jo crec que hi ha dos nivells: avui dia aprendre a programar és tan important com aprendre a escriure oa comptar, perquè totes i tots necessitem una comprensió mínima del món tecnològic en un món cada dia més digital. Aleshores,tothom pot (i ha de) aprendre a programar, de la mateixa manera que tothom pot arribar a parlar un altre idioma, amb més menys dificultat, però tothom ho pot fer. És el mateix amb la programació, és accessible a tothom.

Nosaltres el que fem, més allà de la iniciació en alfabetització digital, és oferir carreres de qualitat al món tecnològic perquè les persones en situació de vulnerabilitat aconsegueixin feines amb bon nivell de salari i amb perspectives de creixement. Si tothom pot aprendre a programar, no tothom pot ser un excel·lent professional de la programació gaudint-ho, però val per a tots els oficis. Tampoc tothom pot ser un excel·lent cuiner o cuinera, perruquera o perruquer, etc. Nosaltres seleccionem les persones exclusivament des de competències transversals, per identificar, formar i acompanyar les persones que realment tenen el potencial per convertir-se en el talent digital que busquen les empreses, encara que no disposin de possibilitats (econòmiques, formatives, etc.) per fer-ho . És important que ajudem les persones de les categories socioprofessionals més humils perquè puguin entrar al món tecnològic. A més de contribuir a reduir les desigualtats, formem persones diverses, ajudem que aquestes persones desenvolupin aplicacions més inclusives, més accessibles a tothom. Hem d’admetre que, avui dia, moltes pàgines i aplicacions web no són intuïtives,sobretot per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. És important aportar tota la diversitat de la nostra societat al sector tecnològic per construir un món digital més inclusiu.

ED / En aquest context del mercat laboral més “tecnofílic” Per què consideres que és important aprendre a programar per a algú? És important encara que jo vulgui ser filòleg, artista, cambrer o ballarí? 

GT /Crec que la resposta és la mateixa de per què cal aprendre a explicar o per què cal aprendre a escriure o aprendre idiomes. De vegades els nens i nenes diuen: “per què em serveix aprendre a explicar”, perquè al final, sigui l’ofici que sigui, o la nostra vida sempre es necessita, en algun moment, saber explicar. Un cuiner o una cuinera ha de saber explicar els ingredients, per exemple. Amb la programació és el mateix. Tots els entorns de la societat professionals i no professionals exigeixen un nivell mínim de competències digitals i aquest nivell mínim va pujant. La pandèmia ens ha ensenyat que si no sabem emplenar formularis per demanar cites prèvies i descarregar un codi QR, hi ha portes que es tanquen. Aleshores necessitem certes competències digitals com a eina de la vida quotidiana i també tenir un coneixement mínim del que passa quan agafem una tablet, un telèfon o un ordinador, perquè darrere hi ha codi i si no entenem la lògica, ens quedem cecs i reduïts a usuaris /es.

ED / Com saber programar pot trencar barreres de vidre i generar noves oportunitats? I, en paral·lel, pot programar generar més desigualtats?

GT / La realitat és que els salaris del sector tecnològic són força més alts i estan incrementant per efecte de desequilibri entre demanda i oferta. Hi ha una gran manca de talent. Les empreses necessiten talent més que qualsevol altra cosa, estan posant els diners per aconseguir aquest talent i la gent que disposa de les competències més buscades tenen excel·lents possibilitats de carrera, això és una realitat. Nosaltres aportem talent nou, estem sumant els altres dispositius formatius. Addicionalment, aportem un talent divers i molt motivat. El nostre impacte com a associació és social i econòmic. El nostre objectiu és que les persones que formem, que estan en situació de precarietat, puguin trencar aquesta barrera de vidre que en limita les possibilitats. Estem generant oportunitats al talent on falten.

ED / Dins del barri, del territori, com arriben als veïns i veïnes? Feu alguna activitat o difusió? 

GT / Fa pocs mesos que som a aquest barri de Barcelona, ​​però hem fet els primers passos per convidar les diferents persones del barri, hem organitzat uns tallers d’alfabetització digital, moltes persones han tocat a la porta preguntant què fem aquí. De mica en mica estem llençant contactes amb el barri perquè, per a nosaltres, és la virtut d’un espai físic.

Quan vaig explicar què és Factoria F5 a Madrid, quan obrim la nostra primera formació amb la Fundació Tomillo, estàvem explicant que aportem talent més divers al món tecnològic i una persona va aixecar la mà i em va preguntar: “Esteu com muntant una armada de persones procedent de col·lectius en situació de vulnerabilitat perquè vagin canviant el món des de dins, No esteu muntant una revolució per aquí…?”. Era mig broma, evidentment, però a mi m’agrada molt veure què fem d’aquesta manera. El que volem és que el món tecnològic sigui tan divers com la societat, de manera que el món digital sigui inclusiu i desaparegui una bretxa digital. Uns diran que és un somni. Jo diria que és una necessitat.

ED / Els vostres bootcamps són gratuïts, per què?

GT / Són gratuïts per una raó òbvia: el públic al qual ens adrecem no té la capacitat econòmica de pagar la formació. Una formació de sis mesos costa 4.000 euros i els bootcamps de pagament arriben a preus de 8.000 euros o més. En el nostre cas, són gairebé 850 hores “acadèmiques”, en un viatge que té un horari laboral, per preparar-se al ritme de la futura ocupació. Però hi ha una altra raó, per a nosaltres, els diners no són un bon criteri per seleccionar el perfil d’un futur talent digital, no és un bon filtre. Volem treure totes les barreres no rellevants per seleccionar el talent digital de demà.

A més de ser un perfil d’una persona que viu en una situació de vulnerabilitat, seleccionem basant-nos en quatre competències transversals:

• la motivació per la tecnologia
• el pensament lògic, deductiu i analític
• persones “espavilades” i, des de l’aspecte positiu, persones amb “esperit hacker”, persones resolutives
• capacitat de treball en equip

ED / Com és el procés de selecció?

GT / Per seleccionar les persones tenim una primera fase que és la de fomentar la “vocació digital”, ja que en aquests col·lectius de vegades les persones no tenen idea que els podria correspondre. Fem tallers i sessions d’informació amb la nostra pedagogia i gratuïts destinats a possibles persones beneficiàries, així com a professionals de les entitats socials que els acompanyen perquè el primer contacte amb el codi sigui tan pedagògic com lúdic.

En finalitzar la primera fase moltes persones diuen “això no és el que pensava, m’agradaria saber-ne més” i pot apuntar-se a una de les nostres formacions, a través del nostre web :www.rompemosloscodigos.org. L’etapa següent és un formulari en línia i uns exercicis bàsics de programació, que es fan sense necessitat de coneixement previ, a través de plataformes d’aprenentatge que hi ha al mercat. Les persones han de fer aquests exercicis i ens envien els resultats. Un cop fet això, convoquem una jornada de selecció grupal i fem diferents dinàmiques de “serious games”, per exemple: dissenyar la bicicleta del futur o les sabatilles del futur . En paral·lel, hi ha entrevistes individuals curtes per repassar temes administratius, tècnics i de motivació.

ED / Com és el filtre de la motivació tecnològica? Com detecten la motivació?

GT / Jo crec que la motivació es veu per l’acció, no hi ha cap altra manera de mesurar-la que de veure què fa la gent. Comencem habitualment amb 100 candidats i candidates per a una selecció final de 24 persones; de les 100, unes 40 passen l’etapa del formulari i dels exercicis. 

Per exemple, hi ha una de les plataformes d’aprenentatge que utilitzem, que està en anglès i ho fem de manera assumida, no pas perquè volem que la gent parli anglès, sinó per veure com se superen aquest obstacle. Si no sabeu anglès, podeu traduir amb el navegador, demanar ajuda a una altra persona. Tot s’hi val si permet aprendre i superar dificultats. Per nosaltres el que importa és veure com la gent demostra la seva motivació, determinació i creativitat passant els petits obstacles que anem posant pel camí.

ED / Quin és índex de deserció?

GT /L‟índex de deserció és d‟un 10% i, en la majoria dels casos, és per un canvi en les circumstàncies personals de l’alumne/a. El nostre espai és gratuït i tenim de vegades petites beques econòmiques perquè les persones puguin dedicar-se gairebé exclusivament a estudiar, però n’hi ha casos en què no n’hi ha prou.

ED / I com treballen amb el grup?

GT / La comunitat d’aprenentatge es fomenta en línia i presencialment. És obvi que som animals socials i que, quan ens veiem, ens volem abraçar o compartir un cafè i es genera més força, però, també funciona en línia. Sempre es treballa des de la pedagogia activa: aprenent, fent, aprenent, ensenyant, treballant per projecte, etc.

En els projectes, les etapes van per sprints: durant un parell de setmanes es constitueixen grups i, des de l’equip docent, es defineixen com seran, perquè siguin diversos. Quan una persona té més dificultat, el grup la recolza per no quedar enrere, hi ha tot un acompanyament a través de les nostres responsables de promoció que, més enllà del pedagògic, recolza la persona en totes les seves problemàtiques.

ED / I el finançament del projecte?

GT / Actualment tenim més o menys un 25% de finançament públic, des d’Ajuntaments i Agències d’Ocupació. La part més important del nostre finançament és privat, des de fundacions privades i empreses. 

La fundació Nous Cims va ser la primera que ha apostat pel nostre model i continua sent un partner clau a través del programa Zing. Treballem amb ells per captar i formar els perfils joves en situació de vulnerabilitat, que són els perfils que més ens dificulta atreure. La nostra pedagogia funciona, però necessita un cert grau de maduresa, disciplina i motivació. Per això, amb els perfils més joves, hem desenvolupat noves estratègies a través de tallers, de jornades tipus “coding day”, de tutorials i vídeos de testimonis, etc.

ED / I com a conclusió?

GT / Hem de canviar el món on vivim. És força obvi que la nostra societat està davant de l’abisme, que haurem de canviar un profundament i ràpidament com fem les coses i això suposa que tinguem ciutadanes i ciutadans creatius.Crec que la tecnologia, els mètodes àgils, la manera de treballar al món tecnològic fomenta molt la creativitat, és força horitzontal i àgil i crec que això és una cosa que pot “contagiar” en el sentit positiu de la paraula. El sistema educatiu, la societat en conjunt, s’ha de transformar.

Necessitem persones creatives, persones que no tenen por d?equivocar-se. A la nostra pedagogia expliquem que com més aviat t’equivoques, abans aprens, i no passa res a equivocar-se, no és un fracàs, al contrari, és un aprenentatge.