Des que va aparèixer la humanitat existeixen una sèrie d’habilitats bàsiques per viure i sobreviure dins el seu context. A la prehistòria aquestes habilitats passaven per la caça, fabricar eines, estratègies d’atac, velocitat de fugida… Aquestes competències han anat variant al llarg del temps, no tenir-les desenvolupades podia ser sinònim d’inadaptació o d’exclusió social. A la nostra època un valor imprescindible per participar és, sens dubte, l’alfabetització.  No obstant, la proliferació de dispositius digitals a la nostra vida quotidiana ha fet aparèixer una nova alfabetització que ens facilitarà la inclusió en aquesta actual societat tecnològica.

Des de l’escola no podem esquivar la responsabilitat d’educar en el coneixement i ús d’aquestes eines, per tal d’ajudar a créixer a persones responsables i tecnològicament capacitades per assumir els reptes que s’estan presentant a la nostra època. Les eines digitals han obert la porta a noves oportunitats socials i educatives i l’escola no pot deixar a ningú fora.

Un inici per entendre i abordar aquest paradigma digital a les escoles és treballant el pensament computacional.

El pensament computacional és una habilitat fonamental per a la vida al segle XXI. No es tracta només d’ensenyar als estudiants com programar, sinó de fomentar una manera de pensar que implica l’esperit crític, la resolució de problemes, la lògica i la creativitat. Aquest enfocament ajuda les persones a abordar reptes complexos de manera sistemàtica i a prendre decisions informades en un món cada vegada més digital.

Més enllà dels avantatges individuals, la integració del pensament computacional a l’educació també té un impacte social significatiu. Preparar els estudiants per a un món digital els permetrà ser partícips actius de la societat digital i, en última instància, contribuir a una economia més innovadora i competitiva.

Un dels reptes que es presenten als educadors és saber triar els recursos educatius de pensament computacional més adequats per als seus estudiants. Hi ha una gran oferta de plataformes, aplicacions i materials disponibles. Existeixen recursos gratuïts per tots els nivells com ara les plataformes per programar per blocs: ScratchJr per Educació infantil i Cicle Inicial, Scratch per Educació Primària o Snap! per ESO. Algunes plataformes com ara makecode, arduinoblocks, o microblocks interaccionen amb plaques de baix cost com Arduino o Micro:bit que poden controlar diferents dispositius com llums o motors. L’organització sense ànim de lucre code.org disposa d’un gran nombre de recursos gratuïts organitzats per nivells que permeten fer seguiment del progrés dels alumnes.

El pensament computacional desendollat permet treballar el pensament computacional sense dispositius digitals. De fet, les diferents habilitats que conformen aquesta metodologia són anteriors a l’aparició dels ordinadors i es poden treballar perfectament de forma desendollada: descomposició d’un problema complex en parts més petites, reconèixer patrons que es repeteixen, ser capaç d’abstreure per ignorar els detalls innecessaris, la creació d’algoritmes o seqüències de passos per tal de resoldre una tasca, ser capaç de generalitzar la solució a un problema i trobar similituds amb nous reptes plantejats. 

Aquests recursos que descric, entre altres, i que tenim a l’abast faciliten que, amb l’ajut de les escoles, els estudiants de totes les edats i situacions puguin accedir a la programació i desenvolupar habilitats essencials per al futur. La clau és saber seleccionar aquells que s’ajustin a les necessitats i interessos dels estudiants. Aquesta elecció no ha de ser una tasca solitària; els educadors poden formar-se, col·laborar amb altres docents i compartir les seves experiències per trobar les millors opcions. El Ministeri d’Educació espanyol i la Generalitat de Catalunya disposen de dues plataformes oficials, intef.es i xtec.cat, respectivament, que proporcionen formació gratuïta i recursos al professorat. Col·lectius de mestres es reuneixen mensualment a les trobades #ScratchEdMeetup a Barcelona per tal de compartir experiències entorn del pensament computacional, la programació i la robòtica educativa. Amb l’arribada dels fons Next Generation es rebran unes dotacions de material i diverses entitats oferiran formacions finançades en l’àmbit digital.

En resum, el pensament computacional i la programació són recursos educatius amb un potencial enorme per generar noves oportunitats socials i educatives. Aquestes habilitats no estan reservades per als experts, sinó que estan a l’abast de tothom. Els educadors tenen un paper fonamental a l’hora de guiar els seus estudiants en aquesta exploració i triar els recursos adequats. El pensament computacional no és només una habilitat, és una forma de pensar que pot transformar la manera com afrontem els reptes del món actual i futur.

En aquesta nova era educativa, el pensament computacional és la clau per obrir les portes cap a un futur més brillant per a tots els estudiants. És una oportunitat que no podem permetre’ns deixar d’oferir a tot l’alumnat.