La digitalització de l’educació ha portat a un ràpid augment en la recol·lecció i anàlisis de dades a les aules. Des de proves estandarditzades fins aplicacions d’aprenentatge en línia, els estudiants generen una quantitat massiva de dades cada dia. Aquestes dades poden proporcionar informació valuosa sobre el rendiment individual dels estudiants, les eines afectives, com les seves preferències d’aprenentatge i les àrees en les quals necessiten suport addicional. No obstant això, aquest accés a la informació detallada, també planteja una alerta sobre la privacitat i la seguretat dels estudiants. 

La digitalització a l’aula presenta un desafiament per tota la comunitat educativa. És fonamental que les persones involucrades en el món de l’educació siguin conscients de les consideracions ètiques i els debats envers l’ús de dades a l’àmbit educatiu. La protecció dels drets digitals de l’alumnat ha de ser una prioritat, amb la garantia de que es recopili, emmagatzemi i utilitzi la informació de forma segura i responsable. A més, és necessari establir un sistema transparent i sòlid des del punt de vista tecnològic per aprofitar plenament el potencial de les dades a la millora de l’aprenentatge. 

Al mateix temps, resulta essencial abordar els algoritmes esbiaixats que perpetuen estereotips i discriminació en línia. El diari El País publica un article titulat “Los algoritmos se ceban con los más vulnerables en las redes: los inmigrantes son negros  tumultuosos; los refugiados, blancos y tranquilos”. Allà es revelen resultats preocupants quant a com es representen els immigrants i els refugiats a les plataformes de xarxes socials YouTube i Tiktok. 

L’article assenyala els resultats d’una auditoria independent, els quals indiquen que a Youtube:

• El 75% dels vídeos relacionats amb la paraula “immigrants” mostraven a homes travessant la frontera, mentre que el 76% dels casos mostraven a persones no blanques a grans grups, el que contribuïa a la seva deshumanització i promovia una sensació d’amenaça. 
• Per altra banda, buscant la paraula clau “refugiats”, predominaven els vídeos de dones blanques a situacions tranquil·les. A elles se’ls veu el rostre i no apareixen manifestant-se ni travessant fronteres. Aquests resultats revelen un problema de representació esbiaixada i desfavorable de la migració. 

Quant a Tiktok es va descobrir que:

• La plataforma evita els vídeos de càrrega política relacionats amb immigrants o refugiats.
• Tan sols una fracció mínima dels continguts estudiats abordava arguments a favor o en contra d’aquests col·lectius. 
• La majoria dels vídeos mostraven a persones executant activitats quotidianes. 

Si bé la xarxa social xinesa no presenta contingut esbiaixat o discriminatori en aquesta temàtica, l’absència de discussió política i la falta de diversitat de perspectives limiten la comprensió i el diàleg al voltant d’aquests temes importants. 

Per abordar aquesta problemàtica és necessari que les plataformes de les xarxes socials treballin amb la finalitat d’eliminar els biaixos en els sistemes algorítmics. També és necessària una major transparència i participació per part de les plataformes per garantir un espai i protegir els drets fonamentals de les persones usuàries. 

En darrera instància, la protecció de les dades ètiques i la lluita contra els algoritmes esbiaixats són desafiaments que han de ser abordats tant en l’àmbit educatiu com en el de xarxes socials. L’educació exerceix un paper crucial en la formació d’una societat informada i conscient, i és responsabilitat de totes les persones treballar juntes per garantir que les dades s’utilitzin de manera ètica i justa, sense perpetuar la discriminació i els estereotips. La transformació digital requereix una atenció constant a l’ètica i als drets digitals.