DD planteja una alternativa àgil, amb codi públic, auditable i interoperable als productes privatius de les grans corporacions tecnològiques com ara Google o Microsoft.

Des de l’any 2010, aquestes multinacionals tecnològiques s’han situat com a proveïdors gairebé únics de les infraestructures digitals de l’educació pública. El seu desembarcament a l’àmbit educatiu va començar primer amb la tecnologia de correu electrònic, estenent-se després, a poc a poc en l’ús dels servidors i l’arxiu en el núvol, les eines ofimàtiques, l’entorn virtual d’aprenentatge, l’agenda, els contactes, el calendari, els formularis, les videoconferències i, finalment, el maquinari. Això significa que el gruix de l’activitat educativa en línia es desenvolupa literalment “a casa” de Google.

El març de 2019 un grup de famílies vam aixecar l’alarma i es va dirigir a Xnet per trobar una solució a aquest fet perquè entenia que aquest desplegament significava, en primer lloc, en el marc d’una datificació inèdita i accelerada de gran part de la vida educativa de l’alumnat, el professorat i les famílies, una pèrdua de la sobirania de les dades en mans de servidors i tecnologies privatives pertanyents a una gran corporació tecnològica. I, en segon lloc, perquè significava un monocultiu tecnològic, que crea clients captius des de la infància, cosa que va directament en contra d’una educació digital crítica i, en definitiva, en contra de la llibertat d’elecció i de pensament.

La importància crucial de les infraestructures digitals

Les infraestructures digitals són un servei bàsic per al funcionament del dia a dia escolar i, alhora, el camp de batalla de la sobirania de dades i els drets digitals dels menors d’edat. Un llapis i un paper no enregistren, ni codifiquen ni emmagatzemen dades en arxius de grans empreses. El mail, les videoconferències, els formularis i els documents ofimàtics sí que ho fan. 

Davant d’aquesta situació, entre molts actors de la comunitat educativa planava una sensació d’inevitabilitat i de derrota enfront del predomini de les grans corporacions tecnològiques, considerades pràcticament imbatibles i omnipotents. 

DD, una alternativa d’infraestructura educativa digital sobirana i democràtica

Després de tres anys de feina i un de desenvolupament frenètic, Xnet i les famílies i empreses promotores van presentar DD. Sorgeix per garantir l’autonomia tecnològica i la pluralitat tecnològica sobiranes i democràtiques dels centres educatius gràcies a les característiques següents:

• Integració i usabilitat: S’utilitzen eines de programari lliure, és a dir auditable, preexistent i consolidat com ara Moodle, Nextcloud, WordPress, Big Blue Button, Etherpad, Onlyoffice i Keycloak.

Integra en una gestió unificada amb un únic inici de sessió (SSO) eines ofimàtiques, espai en el núvol, correu electrònic, videoconferències, entorn virtual d’aprenentatge, etc. amb un únic gestor d’usuaris que permet replicar l’estructura d’alumnes, professors i grups d’altres entorns. A més permet personalitzar ítems del menú, colors i imatges.

Se simplifica el comportament de les eines. Així la corba d’aprenentatge és molt petita per qui ve de les suites comercials més fetes servir.

• Auditabilitat: Per a saber què succeeix amb les nostres dades i continguts, auditar el codi ha de ser possible per a qualsevol persona que sàpiga llegir codi. Aquesta característica només la permet el programari lliure, ja que deixa el codi accessible. El codi de DD és un codi públic. De la mateixa manera, segueix el principi de public money, public code (diners públics, codi públic), és a dir, el programari finançat públicament ha de posar-se a la disposició de tothom.
• Sobirania de la comunitat educativa: Les dades personals, els continguts, les comunicacions i totes aquelles informacions digitalitzades de l’alumnat, del professorat, de les famílies, de tota la comunitat educativa i del centre escolar, estan custodiats en servidors que decideixin i monitorin ells.
• Interoperabilitat: Es fan possibles les migracions i integracions entre eines, perquè els centres educatius puguin decidir realment la infraestructura digital que volen utilitzar i canviar-la si ho volen. 

Incorpora manuals d’ús i plantilles: Inclou protocols i plantilla perquè la comunitat educativa entengui que la protecció de dades els beneficia i pugui respectar-la amb facilitat.

Al prototip en marxa, li resten reptes per tancar, però la infraestructura digital DD compleix els objectius bàsics d’una digitalització democràtica. La creació i l’impuls del DD i l’interès que ha generat és una mostra real del fet que la societat civil organitzada pot rebatre amb accions i fets el determinisme tecnològic i la sensació d’inevitabilitat. I això ha de succeir en aliança amb les institucions que tenen els mitjans i la responsabilitat per fer-ho. Els drets de les persones han de ser el cor del disseny de les polítiques digitals i no una característica afegida a algun producte a la que li podem donar ON o OFF.