Diverses investigacions recents en aquest àmbit (Jacovkis et al., 2022; Cobo y Rivera-Vargas, 2022) confirmen que el procés de plataformització de l’educació s’està desenvolupant amb predomini d’aquesta orientació comercial de les grans corporacions tecnològiques. Aquest lideratge és notori quan s’analitza el paper de l’administració educativa, de les direccions dels centres educatius, i del professorat.

El professorat, les direccions, l’alumnat i les seves famílies no acompanyen ni tenen la capacitació suficient. Això els priva de desplegar la competència digital necessària per navegar en condicions justes i democràtiques en entorns digitals. Per això, tampoc no poden exercir completament ni amb tota la complexitat necessària la seva condició de ciutadans i ciutadanes digitals. Per a poder fer-ho, avui en dia necessitarien un major coneixement i una major consciència sobre les implicacions de l’ús de plataformes digitals en entorns educatius.

Per avançar en aquesta línia, en aquest text suggerim un conjunt d’accions que podrien pal·liar l’asimetria existent entre la capacitat de les BigTech per aprofitar-se la seva presència als centres educatius, i la del sistema educatiu per constituir-se com a espai segur, protegit i promotor de justícia i equitat social i digital.

En primer lloc, l’administració educativa té una responsabilitat central a l’hora de promoure l’ús d’unes o altres plataformes digitals a les escoles. Per això, considerem que els seus esforços haurien d’anar en quatre direccions:

• Regular els processos de digitalització i plataformització de les escoles perquè la seva prioritat sigui garantir el dret a la igualtat i a la no discriminació en l’entorn digital. Aquesta regulació hauria d’apostar per l’ús de plataformes digitals no comercials que garanteixin la sobirania sobre les dades i el seu processament.
• Intervenir per assegurar una digitalització basada en el benestar, la privacitat i la igualtat de gènere a través de la creació d’espais de diàleg de tota la comunitat educativa sobre les plataformes digitals a emprar als centres educatius, i de la promoció de la dona en el seu desenvolupament.
• Conscienciar i alfabetitzar la ciutadania, el professorat i l’alumnat millorant la seva formació i la seva comprensió del funcionament de les eines digitals i de les seves implicacions en tots els àmbits de la vida. En especial, ampliar el coneixement de la ciutadania sobre la relació entre la plataformització de l’educació i l’increment o la creació de biaixos de gènere i d’origen social. 
• Auditar els processos de plataformització als centres públics en clau de drets humans i parant especial atenció a les corporacions tecnològiques que operen a l’àmbit educatiu.

En segon lloc, després de l’administració pública, els centres educatius són els actors amb major incidència a l’hora de prendre decisions relatives a l’ús de dispositius, eines i plataformes digitals. Per això, recomanem que l’elecció sigui el més informada, col·lectiva i conscient possible. Per a aconseguir-ho, cal que:

• Participin en activitats formatives i comptin amb materials explicatius sobre el procés de plataformització de l’educació que facilitin una presa de decisions informada i crítica. D’aquestes decisions, a més, ha de ser informada, més encara partícip, tota la comunitat educativa.
• Promoguin el coneixement de plataformes digitals més enllà d’aquelles comercials, i n’incentivin el seu ús.

En tercer lloc, l’evidència disponible (Castro-Rodriguez et al., 2017; Turienzo et al., 2023) ens mostra que el professorat en general respon a les decisions preses o acordades amb l’equip directiu sobre la plataforma digital principal que s’utilitza en el centre. No obstant això, a l’aula es prenen decisions sobre l’ús de plataformes digitals constantment, quan es consulta contingut audiovisual, es treballen cançons, es publiquen revistes de l’alumnat, o pàgines web, etc. Totes aquestes activitats, cada vegada més presents, impliquen l’ús de plataformes digitals. Per això, és necessari que el professorat indagui sobre les plataformes que empra a les aules i involucri, quan sigui possible, a l’alumnat en aquesta indagació. A aquest efecte, el professorat pot, entre altres coses:

• Aprofundir el seu coneixement sobre les polítiques de privacitat, l’ús de dades i les estratègies de les diferents plataformes digitals que usa a l’aula per a mantenir els usuaris connectats. Aquest aprofundiment contribueix al seu procés d’alfabetització digital crítica, i pot realitzar-se de manera conjunta amb l’alumnat.
• Promoure l’ús de plataformes digitals no comercials entre l’alumnat i, en qualsevol cas, vetllar perquè l’alumnat utilitzi de manera crítica les plataformes digitals, específicament quant a la reproducció d’estereotips de gènere.

Avui dia convivim amb la necessitat i la urgència d’intervenir en el procés de plataformització de l’educació des de tots els nivells i amb el treball conjunt de tots els actors que formen part de la comunitat educativa. En el procés de digitalització que travessa totes les esferes de la societat, i també l’educació, el paper de les grans corporacions tecnològiques és cada vegada més central. Per això, és imprescindible que l’administració assumeixi un lideratge que asseguri que el propòsit de l’ús de plataformes digitals en educació és educatiu, i no comercial, i que garanteixi que l’educació és un espai segur i protegit i, al mateix temps, promotor de justícia i equitat social i digital.