Entrevista: Isabel Ruiz

El futur el veig evolucionat en les metodologies amb recolzament de la tecnologia

Fa 20 anys, la docent Isabel Ruiz, impulsava les noves tecnologies a l’escola. Avui, amb la cultura digital instal·lada en la societat, relata la seva experiència i reflexiona sobre el binomi: educació i tecnologia. Isabel Ruiz és professora de secundària, tutora de Batxillerat i coordinadora TIC en una escola de Barcelona. Dedicada a l’educació des de fa 26 anys i compromesa amb les noves metodologies educatives i la tecnologia aplicada al procés d’ensenyament-aprenentatge. Pertany a l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia, de la qual ha estat presidenta i secretària.

EQUITAT DIGITAL (ED) /Pionera de la tecnologia a l’escola, per què fa 20 anys creies que era necessari formar a les persones joves en el tema? Què et va motivar a fer-ho?

ISABEL RUIZ (IR) / El tema dels ordinadors sempre m’havia atret, encara que soc científica, o potser perquè soc científica. Tenia molta fe en què la tecnologia anava a portar endavant moltes coses en la vida i quan vaig començar en la docència li vaig veure realment una utilitat. Vaig veure que Internet i la tecnologia ens oferien un camp d’aprenentatge i d’ensenyament molt més ampli que les classes magistrals, on se suposava que nosaltres els docents érem els posseïdors de la veritat. El que nosaltres dèiem era el que calia saber. La tecnologia m’oferia una manera d’aprendre, és a dir, fer una miqueta de paranys: ensenyar als meus alumnes més coses i facilitar que ells aprenguessin fins als límits que ells volguessin i, de pas, aprendre jo. M’atreia molt la idea en aquesta època.

ED / Quins avantatges creies que adquirien les persones joves a les quals els vas acostar el món de la tecnologia?

IR / L’avantatge d’acostar el món de la tecnologia era i és estimular la seva curiositat. L’adolescent de per si mateix hauria de ser curiós, però ells ho intenten ocultar. És a dir, arriba una edat en què ja no els agrada preguntar, es qüestionen coses, però no els agrada demostrar-ho. Quan se’ls plantejava algun exercici amb ús de tecnologia, veia que ho feien amb gust perquè era un suport on ells se sentien còmodes. Ells han nascut sense que li estranyin les pantalles ni el seu funcionament. Després comproves que necessiten aprendre moltes coses d’aquest món tecnològic, però les aprenen de manera molt ràpida i s’entusiasmen amb tot allò que poden crear. Llavors els donava pas a la curiositat i augmentava la seva creativitat, això que sempre et diuen que no tenen, i després és que sí.

ED / Com has fet per a implementar-ho? En aquest moment no existia ni el pla digital, ni hi havia direcció general d’innovació digital, quines estratègies vas utilitzar per a poder portar-ho avanci? Et vas inspirar en algun projecte?

IR / Vaig conèixer a persones que els passava el mateix que a mi en Twitter. Avui ho tinc apartadísim de la meva vida, perquè Twitter em sembla un lloc poc seriós, però en aquella època érem pocs i ens buscàvem. Érem docents que teníem una idea al cap i ens trobem en Twitter, que en aquella època començava. Tu podies seguir a qui volies i no feia falta què seguissis a tothom, ni que tothom et seguís a tu. Formem un grupet de gent, que ens continuem autodenominant “claustre virtual”, una comunitat que es va unir allí perquè ens agradava el mateix. Després, en presencial, va ser quan vaig trobar l’Associació Espiral Educació i Tecnologia aquí a Barcelona. Vaig ser a una jornada i em vaig enamorar de la manera de fer, de la fe que tenien en tot això, de l’amor per la tecnologia unida a l’educació, de les ganes de canviar el món educatiu. A partir d’aquí, vaig entrar en aquesta associació i vaig anar també comprometent a una altra gent.

L’avantatge d’acostar als joves en el món de la tecnologia era i és estimular la seva curiositat, augmentant la seva creativitat.

ED / Com va ser el procés de posada en marxa, quines eines es van implementar i amb quins objectius?

IR / El primer que es va implementar va ser una assignatura complementària d’informàtica, que en aquella època no existia com a matèria. La directora que hi havia en aquell moment va apostar molt fort, pares i mares van comprar ordinadors i es van fer tres sales d’ordinadors, que per a aquella època era una cosa inusual! Estem parlant de fa 15 anys o més i nosaltres teníem tres aules d’informàtica amb 20 ordinadors per aula, una en primària, una altra en secundària i una altra en batxillerat. Poquet a poc, en aquesta assignatura complementària, vam anar ensenyant-los als nens a manejar-se amb Internet i amb diversos programes. Després comencem a muntar una espècie d’entorn virtual d’aprenentatge, en xarxes socials d’aprenentatge. Allí penjàvem materials i als nois els agradava molt aquest tipus de treball.

ED /A més de la creativitat, Quins beneficis, competències i aptituds creus que ha aconseguit l’alumnat? Són les mateixes que avui dia?

IR / Els facilita molt el treball col·laboratiu. En tenir moltes aplicacions que es poden utilitzar en col·laboratiu, se sol facilitar la competència de ser capaces de col·laborar en un àmbit digital. També se’ls parla de conceptes com el de ciutadania digital, les llicencies CC. Aprenen a utilitzar imatges, saben el que és la propietat intel·lectual, els drets d’autor, saben com buscar aquest tipus d’imatges i on trobar-les. Ells tenen una capacitat creativa molt gran, estem en un nivell on els dic: “per a realitzar aquesta activitat busqueu el vostre propi suport digital, feu-ho com vulgueu, i me l’envieu en el format que vulgueu” i ells creguin uns productes fabulosos.

ED / Com fan des del centre educatiu perquè no existeixin bretxes entre els joves i l’accés als dispositius tecnològics?

IR / Treball en un centre d’alta complexitat a Barcelona, però quan tu fas un seguiment per a veure com està el tema de la digitalització, resulta que no trobes a ningú que no tingui almenys un mòbil. Si que he trobat gent que no té ordinador propi, que ho ha de compartir o gent que no té cap dispositiu exceptuant el seu mòbil. En el col·legi el que fem en aquests casos és que se’ls presta un dispositiu digital; llavors ells compten amb una eina per a fer les tasques en el col·legi, fins i tot en alguns casos, se’ls deixa portar a casa durant l’època escolar, perquè segueixin les seves tasques i tinguin les seves notificacions. Moltes coses les poden fer perfectament amb el seu mòbil, però així disposen també d’ordinador.

ED /Tenir la capacitat i les eines de manejar la tecnologia, la qual cosa s’ensenya a l’aula, els proporciona un futur millor?

IR / Jo penso que sí. El fet de conèixer, de tenir una cultura digital, saber que és el concepte de ciutadania digital i de pertinença a aquesta ciutadania digital, que no és només saber manejar un ordinador o manejar programes, sinó saber com autoprotegir-se per internet, com crear contrasenyes segures, com crear-se una identitat digital, etc. Crec que això de cara al futur és important, perquè els tocarà viure i treballar en un món on totes aquestes competències les hauran de manejar bé.

ED /En perspectiva a aquests 20 anys, com docent, què has après?, hauries fet una cosa diferent?

IR /Si hagués fet una cosa diferent? No. De tot el que he fet, no em penedeixo de res. He tingut alguns disgustos, és veritat, però també he tingut moltes oportunitats d’aprendre i sobretot d’ensenyar. Una de les coses que m’ha agradat molt ha estat la formació d’adults, he donat formació als meus propis companys i formació als pares d’alumnes i aprens que l’adult, una vegada format, li costa entrar en el món de la tecnologia, encara que després la sol valorar. No em penedeixo de res, tot el que hem fet en el col·legi ho hem fet per a bé i crec que estem en un bon nivell ara, els nois aprenen.

ED / Com avalues la implementació actual de la tecnologia en l’ensenyament?

IR /Als joves els veig preparats. Solem tenir contacte amb nois que han acabat el col·legi, amb exalumnes que et conten que en la universitat estan fent activitats que hem treballat i, potser, ells porten el grup perquè tenen un nivell de digitalització més alt.

El bo és que ara mateix ens estem igualant tots, perquè ja tenim plans digitals, competència digital, però va haver-hi una època en què els alumnes no sortien del col·legi amb les mateixes competències. Per exemple, em recordo de les wikis, amb les quals nosaltres treballàvem en col·laboratiu, i arribaven a la facultat i els companys no sabien el que era això.

ED /Al dia d’avui continua existint una certa resistència a l’ús de la tecnologia a l’escola, què creus que preocupa la comunitat educativa: personal docent, persones directives, pares i mares?

IR / Sobretot la seguretat, el dret a la privacitat. Ficar-se en vespers tecnològics amb nens té les seves complicacions, perquè els nens no són conscients quan són petits de la seva pròpia seguretat. Llavors cal portar-ho d’una manera molt específica i, sobretot, educar en aquests valors de ciutadania digital, que els necessiten.

Fa poc parlàvem amb els alumnes de qui eren les persones més vulnerables en internet i em deien que els nens i els ancians. Deien que els nens no tenien consciència de la seva vulnerabilitat i als ancians no els preocupava, perquè tampoc tenen molt coneixement, tots dos són molt confiats. No obstant això, ells que són adolescents consideren que no, que ells ja tenen un nivell alt de coneixement i que a ells no els enganyaran tan fàcilment.

El que sempre m’ha fet una mica de por és que l’aparell es converteixi en l’objectiu. És a dir, encendre el dispositiu, tenir internet, accedir a programar, saber manejar-los, això ja és tenir una competència digital; però crec que això, sense una metodologia i una pedagogia darrere, no t’ajuda a aprendre.

ED / Com a docent, quines són les teves incerteses, por, anhels d’implementació de la tecnologia a l’aula? 

IR /El que sempre m’ha fet una mica de por és que l’aparell es converteixi en l’objectiu. És a dir, encendre el dispositiu, tenir internet, accedir a programes, saber manejar-los, això ja és tenir una competència digital; però crec que això, sense una metodologia i una pedagogia darrere, no t’ajuda a aprendre. És a dir que tu facis el mateix que has fet sempre amb un dispositiu davant no t’ajuda a avançar en el procés educatiu.

La por que tens és que al final tot això es converteixi en alguna cosa que no sigui volgut, en alguna cosa que és imposat i, en ser imposat, ja no li dones la mateixa importància. En la societat i a les escoles hi ha moltes coses que ja ho són. Penso que si tu estàs avançant en la implementació de les tecnologies a l’aula per a millorar un ensenyament que s’havia quedat molt obsoleta, se suposa que has de tenir voluntat per a fer-ho. Per això crec que ha d’haver-hi una formació adequada per a tots, sense això és complicat.

ED /Avui, amb la tecnologia implementada en gairebé tots els aspectes de les nostres vides, què li diries a una persona docent que ha d’implementar i/o ensenyar aquestes eines?

IR / Nosaltres, els adults, estem en aquest moment en què dius: “Jo ja no li haig de donar comptes a ningú, de res. Jo m’he criat sense ordinador, no entenc per què ara haig d’usar-ho, si tota la meva vida he fet classes bé i els nens m’entenen perfectament”. De fet, es planteja que si alguna cosa ha estat bo sempre i ha estat bé, no hi ha per què canviar-ho. En un raonament així, al final tu sempre conclous que vols el millor per als teus alumnes i que vagin una miqueta més enllà.

Et posaré un exemple d’aquesta setmana. Estic fent classes de Reptes científics a primer de batxillerat. És una assignatura que agrada perquè és molt divulgativa i molt bonica, i a la gent que li agraden les ciències els encanta. Hem fet un treball col·laboratiu amb mitjans digitals, al costat d’uns alumnes que ja tenen cert nivell i m’han explicat coses que jo no sabia. Si tu em deixes donar aquesta classe magistral, els proporcionaré una certa informació, però és que ells m’han donat una informació que és major. Llavors, al final, han après amb una guia i una manera de fer, però molt més del que jo els hagués ensenyat i en el mateix lapse de temps i és clar que això és bo.

Diria als docents que han d’implementar tecnologia que li ho creen, que això sense fe no va a cap part, que s’informin dels avantatges que pot tenir un ordinador, que no cal tenir-li tanta por a internet. Internet té el seu costat no tan bo, però té una part que, utilitzada de manera correcta, és un món ple de possibilitats d’aprenentatge. Els diria que aprendre mai ocupa lloc, fins i tot per a nosaltres, els docents, que després es troben amb moltes més eines útils. Sobretot han de creure, no ho han d’implementar com si fos una imposició, sinó creure que això realment funcionarà i fer el que un cregui que pot fer. Començar per coses petitones i, a poc a poc, intentar aconseguir altres metes, que no consisteixen només a fer una fuita *room d’una hora per internet, sinó a idear activitats que ajudin i estimulin l’aprenentatge del nen.

ED / Com imagines la relació entre la tecnologia i l’ensenyament en un futur a mitjà termini?

IR / Penso que ja estem en un punt bastant bo, on la tecnologia ja és part important de qualsevol col·legi, alguns l’utilitzen més i altres menys, però és clar que té moltíssims avantatges. Els col·legis s’han apuntat a aquest carro, que ja no es tracta de “noves” tecnologies. Hem deixat el tema de ‘noves’ a un costat i ara són ‘tecnologies de la informació i de la comunicació’. El futur el veig seguint així, sobretot evolucionant en les metodologies, aquí cal evolucionar, però amb suport de la tecnologia. La metodologia ha de ser més profunda, aplicant en ella la tecnologia, i aquesta és una eina amb la qual aconsegueixes moltes més coses. Es poden aplicar metodologies molt bones sense cap tecnologia, però jo penso que, ja que és aquí, perquè apliquem-la! Tenim un instrument meravellós, utilitzem-lo!

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';