Estem vivint un procés de transformació educativa on volem que els alumnes siguin els agents de canvi de la nostra societat. Ells tenen molt a dir i fer per viure activament el seu present i reimaginar el seu futur. Els docents els dotem d’eines per a comprendre el món i competències perquè hi intervinguin, tot fomentant el seu desenvolupament integral com a persones: les seves emocions, els seus valors, la seva ètica, el seu compromís i el seu pensament crític. Des de l’escola no els preparem per a la vida: l’escola és vida.

El món està canviant, la tecnologia està transformant l’economia, la cultura i molts altres aspectes de la nostra societat. Primer va ser el vapor, després l’electricitat, ara (i des de ja fa un temps) pren el relleu la revolució digital. Si la nostra societat és cada cop més digital l’escola, també. Amb la pandèmia vam evidenciar les tres bretxes digitals, ja sabem que digitalitzar l’escola no és tan sols omplir-la de dispositius i connexions, és impulsar aprenentatges amb sentit, profunds i transformadors utilitzant la tecnologia com a una eina més al servei d’aquest aprenentatge. Dotar el nostre alumnat per tal que pugui passar d’usuari a creador de contingut amb la tecnologia.

La tecnologia ens aporta unes ulleres per observar el món amb una mirada diferent. Si volem ciutadans responsables, compromesos, crítics i transformadors, els hem de proposar reptes rellevants i motivadors on ells mobilitzin el seu coneixement i donin solucions innovadores, creatives, emprenedores i sostenibles tot emprant la tecnologia. 

Però, podem fer un pas més? Podem generar noves oportunitats d’aprenentatge amb equitat digital? Com podem atendre a les desigualtats, l’equitat de gènere, la inclusió i l’ètica? Com? Empoderant a l’alumnat per a comprendre la realitat, per a prendre decisions i per a actuar en conseqüència. Amb aquesta intenció neix el projecte ESTiMA, STEAM + Inclusió, on a través de l’Aprenentatge Servei, l’alumnat del Sagrat Cor de Sarrià utilitza la tecnologia com a eina per a la seva inclusió amb els companys amb paràlisi cerebral de l’Escola d’Educació Especial Nadís SCS. Ells  són els creadors de solucions per a les jornades ESTiMA. Us mostrem algunes de les activitats dutes a terme aquests últims anys.

Alumnes de primer d’ESO, després d’un llarg procés d’indagació i amb entrevistes a experts i adults amb discapacitats motores, van arribar a la conclusió que a les ciutats hi ha moltes barreres arquitectòniques a superar. Ells no podien donar solució a aquest problema real, però sí que van crear una eina que els ajudés a trobar la ruta més ràpida i accessible per anar d’un punt a un altre. El resultat va ser una APP programada amb App inventor¹.

Van seure en una cadira de rodes, i amb l’ajuda d’alguns companys de l’escola Nadís, van anar geolocalitzant les diferents barreres arquitectòniques.

L’alumnat de 6è, en plena pandèmia i grups bombolla, va imaginar, crear i compartir, per a cada un dels companys de l’EE² Nadís, un joc adaptat a les seves NEE³ i personalitzat segons els seus gustos. Aquest cop van triar programar els jocs amb Scratch^{4  .}

Imagineu-vos la cara dels estudiants de l’escola Nadís en rebre els jocs totalment personalitzats en la jornada ESTiMA virtual. El procès d’aprenentatge va ser profund, en paraules del creador d’Scratch Seymour Papert “l’Scratch és una habitació de sòl baix per tal que a tot l’alumnat li resulti fàcil en el seu inici; amb sostre alt per oferir possibilitats més complexes”  i en Mitchel Resnick va afegir “ de parets amples per poder explorar i desenvolupar utilitzant diferents camins per a la creació dels seus projectes”. L’Scratch és més que un llenguatge de programació és una eina molt poderosa per a la personalització de l’aprenentatge, podem atendre les diferències individuals del nostre alumnat, el quart principi de l’aprenentatge. En aquest projecte vam aconseguir treballar els 7 principis de l’aprenentatge⁵, des del primer, ser el centre de l’aprenentatge, fins l’últim l’avaluació, la clau per aprendre i facilitar l’autoregulació i l’autonomia. 

Podríem pensar que tan sols podem dur a terme aquest tipus d’activitats amb alumnat de cursos superiors, perquè ells ja són creadors i programadors de noves solucions, adaptades, que donen resposta a reptes reals. Però cal començar des de ben petits; no podran crear un joc, ni una app, ni imprimir en 3D un artefacte que els pugui facilitar algun moviment, però seran creadors de situacions, i aquest fet és important en infants d’edats primerenques perquè serà el factor que vinculi el seu aprenentatge a una situació real.

Als alumnes de cicle inicial de primària els vam proposar si podrien realitzar una jornada ESTiMA. Els de primer van decidir fer un piano molt especial, les tecles eren ells mateixos, gràcies a la placa Makey-Makey. Es van organitzar per grups, cada un d’ells amb un company de Nadís, van preparar tot el material necessari i van dur a terme un concert ben especial.

Els de segon, en les vigílies de Nadal, van decidir celebrar les festes programant i ballant amb els companys amb paràlisi cerebral gràcies als follets de Nadal de la web Code Boogie⁶. I ràpidament se’n van adonar: Com programarien els companys si la web no té pictogrames? Doncs es van posar en contacte amb les mestres d’EE perquè poguessin preparar els blocs de programació en pictogrames. En acabar la jornada em diuen: “Estic pensant quina activitat podem fer en el proper projecte amb els nostres companys de Nadís. Quin dia tornem?” Si una frase ho diu tot, una imatge, més.