4 preguntes per confiar en la informació digital

Com ser un fact checker: quatre preguntes clau a fer-nos davant de la informació digital

La propagació de desinformació en l’entorn digital és un repte crític, especialment per als joves immersos en un mar de dades de diversa qualitat a les xarxes socials. Enfrontar-se a aquesta complexitat implica convertir-se en “fact-checkers” capaços de discernir la veritat de la mentida. 

En aquest context digital en constant evolució, els i les joves són com navegants en un mar de contingut cada vegada més gran. L’abundància d’informació, sovint enganyosa o incompleta, pot ser una tempesta perfecta per al seu discerniment. Aquest embolic de paraules pot provocar no només confusió, sinó també problemes més profunds com la desafecció democràtica o fins i tot afectacions en la seva salut mental. 

Llavors, hem de ser capaços de construir un radar crític, de tenir les eines per analitzar la informació que ens trobem davant per convertir-nos en fact checkers. Des del projecte Centres Desfake*, ens proposen quatre preguntes que hem de fer-nos per confiar en la informació digital.  

Com em vol fer reaccionar?

Imagina que una notícia et genera moltes emocions extremes. Alerta! A vegades, aquesta intensitat és una tàctica per enganyar-nos.

Comencem per examinar el context i els comentaris, si n’hi ha. Qui està comentant? I què estan dient? A vegades, la informació inclou enllaços. Provenen de la web oficial o estan plens de caràcters estranys? Vigila quan facis clic, podrien redirigir-nos a llocs maliciosos.

Després, cal fixar-se en el llenguatge utilitzat en el missatge i el seu to. Les errades ortogràfiques, les construccions gramaticals pobres o els caràcters fora de lloc poden generar sospites, ja que les institucions oficials vetllen molt per les seves comunicacions.

  • Exemple: un titular explosiu que fa pampalluguejar les alarmes.
  • Truc: pren-te un moment abans de compartir o reaccionar. Llegiu tot l’article, mira tot el vídeo, no només el títol o primers segons. Investiga si les emocions són genuïnes o si són manipulació.

Qui hi ha darrere de la informació?

Les fonts són la font d’informació, l’entitat o persona de qui llegim, escoltem o veiem. Avui en dia, qualsevol pot compartir informació sense cap filtre de qualitat. És per això que hem de ser proactius en triar la millor font per informar-nos sobre un tema específic.

Què fa que una font sigui fiable? La seva fiabilitat depèn de la seva experiència, història i reputació, però també del tema que tracti. Un expert en un àmbit pot no ser-ho en un altre. També és important el context i les motivacions per compartir aquesta informació. No és un concepte estàtic i immutable, sinó que varia segons cada informació.

Per determinar si una font és més o menys fiable, hem de preguntar-nos quines són les seves motivacions per compartir, quina experiència té i si ha difós desinformació en el passat. Això inclou la lectura lateral, una metodologia que seguirem d’ara endavant.

La lectura lateral implica obrir pestanyes al costat del navegador per consultar altres fonts. Encara que això és més fàcil en un ordinador, també és possible fer-ho des del mòbil. En lloc d’analitzar tots els detalls d’una font (mètode conegut com a lectura vertical, que només ens ofereix la informació que la font vol mostrar), aquesta metodologia implica preguntar a tercers si és fiable. La millor manera de fer-ho és fer cerques en un buscador. Tot i això, seccions com el “Qui som” en un lloc web també poden oferir informació sobre les persones darrere de la font.

Com les pistes d’un bon detectiu, la font és la clau. Busca l’origen de la informació. Una font fiable té credencials i experiència. 

  • Exemple: un article científic amb autors experts. 
  • Truc: esbossa un perfil de la font, verifica els antecedents i descarta les fonts amb motius sospitosos.

Què diuen altres fonts de confiança?

La confiança crítica és clau en el procés de contrastar informació. Encara que considerem algunes fonts com a fiables, hem de recordar que fins i tot elles poden errar o presentar informació incompleta a vegades. Davant d’una informació sorprenent, independentment de la seva procedència, és prudent revisar-la. Això implica sotmetre les fonts considerades fiables a una avaluació i control periòdics.

Per això, és moment de comparar històries. Busca confirmació en altres llocs fiables, per exemple: diaris, universitats, blog d’entitats reconegudes. Utilitza cercadors, i fes-lo amb sentit comú. 

  • Exemple: una notícia contrastada en diversos mitjans reconeguts. 
  • Truc: no t’aturis en la primera font. Amplia la recerca per destriar veritats de mentides. Pots utilitzar llocs de verificació de la informació com a: Verificat, Newtral, Chequeado.com, etc.

Quines proves aporta?

Per justificar una afirmació, és necessari presentar proves que la fonamentin i demostrin la seva validesa i credibilitat. Aquesta pregunta és clau per verificar el contingut, tot i que és l’últim recurs que utilitzarem, ja que requereix més esforç.

Les proves que avaluen el text han de ser de bona qualitat, provenir de fonts fiables i corroborar el que s’està afirmant. A vegades, podem trobar-nos amb proves falses, fora de context o mal interpretades. És important qüestionar la procedència de les proves i si realment demostren el que s’està expressant.

Com els elements d’una investigació, les proves són clau. Verifica la solidesa de la informació amb dades contrastables i testimonis creïbles. 

  • Exemple: estadístiques sostingudes o relats documentats. 
  • Truc: rascant a la superfície, troba si les proves són sòlides o mera ficció.

En resum, l’aprenentatge d’aquestes habilitats no només ens defensa de la desinformació, sinó que també ens empodera com a ciutadans informats en el complex univers digital. Per reduir la bretxa digital, hem de combatre junts la desinformació. 

*En el terreny educatiu, el projecte Centres Desfake promou l’alfabetització informacional i mediàtica (AMI) amb docents i directius, perquè les escoles siguin els principals catalitzadors del canvi. Els centres educatius són el camp d’entrenament perfecte per preparar-los per afrontar els reptes del món digital.

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible