Imagina que una notícia et genera moltes emocions extremes. Alerta! A vegades, aquesta intensitat és una tàctica per enganyar-nos.

Comencem per examinar el context i els comentaris, si n’hi ha. Qui està comentant? I què estan dient? A vegades, la informació inclou enllaços. Provenen de la web oficial o estan plens de caràcters estranys? Vigila quan facis clic, podrien redirigir-nos a llocs maliciosos.

Després, cal fixar-se en el llenguatge utilitzat en el missatge i el seu to. Les errades ortogràfiques, les construccions gramaticals pobres o els caràcters fora de lloc poden generar sospites, ja que les institucions oficials vetllen molt per les seves comunicacions.

• Exemple: un titular explosiu que fa pampalluguejar les alarmes.
• Truc: pren-te un moment abans de compartir o reaccionar. Llegiu tot l’article, mira tot el vídeo, no només el títol o primers segons. Investiga si les emocions són genuïnes o si són manipulació.

Les fonts són la font d’informació, l’entitat o persona de qui llegim, escoltem o veiem. Avui en dia, qualsevol pot compartir informació sense cap filtre de qualitat. És per això que hem de ser proactius en triar la millor font per informar-nos sobre un tema específic.

Què fa que una font sigui fiable? La seva fiabilitat depèn de la seva experiència, història i reputació, però també del tema que tracti. Un expert en un àmbit pot no ser-ho en un altre. També és important el context i les motivacions per compartir aquesta informació. No és un concepte estàtic i immutable, sinó que varia segons cada informació.

Per determinar si una font és més o menys fiable, hem de preguntar-nos quines són les seves motivacions per compartir, quina experiència té i si ha difós desinformació en el passat. Això inclou la lectura lateral, una metodologia que seguirem d’ara endavant.

La lectura lateral implica obrir pestanyes al costat del navegador per consultar altres fonts. Encara que això és més fàcil en un ordinador, també és possible fer-ho des del mòbil. En lloc d’analitzar tots els detalls d’una font (mètode conegut com a lectura vertical, que només ens ofereix la informació que la font vol mostrar), aquesta metodologia implica preguntar a tercers si és fiable. La millor manera de fer-ho és fer cerques en un buscador. Tot i això, seccions com el “Qui som” en un lloc web també poden oferir informació sobre les persones darrere de la font.

Com les pistes d’un bon detectiu, la font és la clau. Busca l’origen de la informació. Una font fiable té credencials i experiència. 

• Exemple: un article científic amb autors experts. 
• Truc: esbossa un perfil de la font, verifica els antecedents i descarta les fonts amb motius sospitosos.

La confiança crítica és clau en el procés de contrastar informació. Encara que considerem algunes fonts com a fiables, hem de recordar que fins i tot elles poden errar o presentar informació incompleta a vegades. Davant d’una informació sorprenent, independentment de la seva procedència, és prudent revisar-la. Això implica sotmetre les fonts considerades fiables a una avaluació i control periòdics.

Per això, és moment de comparar històries. Busca confirmació en altres llocs fiables, per exemple: diaris, universitats, blog d’entitats reconegudes. Utilitza cercadors, i fes-lo amb sentit comú. 

• Exemple: una notícia contrastada en diversos mitjans reconeguts. 
• Truc: no t’aturis en la primera font. Amplia la recerca per destriar veritats de mentides. Pots utilitzar llocs de verificació de la informació com a: Verificat, Newtral, Chequeado.com, etc.

Per justificar una afirmació, és necessari presentar proves que la fonamentin i demostrin la seva validesa i credibilitat. Aquesta pregunta és clau per verificar el contingut, tot i que és l’últim recurs que utilitzarem, ja que requereix més esforç.

Les proves que avaluen el text han de ser de bona qualitat, provenir de fonts fiables i corroborar el que s’està afirmant. A vegades, podem trobar-nos amb proves falses, fora de context o mal interpretades. És important qüestionar la procedència de les proves i si realment demostren el que s’està expressant.

Com els elements d’una investigació, les proves són clau. Verifica la solidesa de la informació amb dades contrastables i testimonis creïbles. 

• Exemple: estadístiques sostingudes o relats documentats. 
• Truc: rascant a la superfície, troba si les proves són sòlides o mera ficció.