Article

Les professores i professors que treballaven a l’aula l’AMI ho fan per vocació i de manera voluntària. Com impulsar l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) en l’educació formal?

EVA HERRERO CURIEL / Doctora en investigació de “Medios de Comunicación”. Professora de Periodisme en el Departament de Comunicació de la UC3M.

En el projecte de recerca “Alfabetització mediàtica en els centres de secundària: Com s’ensenya als adolescents a consumir informació?” hem partit d’una hipòtesi que va ser validada en el transcurs de la recerca i és que aquelles professores i professors que treballaven a l’aula aquesta competència ho feien per vocació i de manera voluntària, no perquè existeix un projecte coordinat i transversal en els centres per a fer-lo.

En 2020 s’inicia el projecte de recerca “Alfabetització mediàtica en els centres de secundària: Com s’ensenya als adolescents a consumir informació?”, finançat amb una beca Leonardo de la FBBVA. L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer com s’està incorporant l’alfabetització mediàtica en els centres d’Educació Secundària Obligatòria a Espanya. Hem partit d’una hipòtesi que va ser validada en el transcurs de la recerca i és que aquelles professores i professors que treballaven a l’aula aquesta competència ho feien per vocació i de manera voluntària, no perquè existeix un projecte coordinat i transversal en els centres per a fer-lo. De fet, el professorat que més el treballava assenyalava que ho feia en els temps de tutoria.

Aquest estudi presenta una radiografia actualitzada de com el professorat treballa, o no, aquesta competència en les seves classes, les seves principals necessitats i demandes, així com conèixer la manera en la qual els joves d’entre 11 i 16 anys s’aproximen als mitjans de comunicació: com s’informen, el grau de discriminació periodística que posseeixen i com s’enfronten a les notícies en un moment d’infodèmia. 

Després d’entrevistes en profunditat a una mostra representativa de professors de centres públics de tota Espanya i una enquesta a 1.651 estudiants es desprèn que:

  • Els estudiants de secundària assenyalen que les xarxes socials i la televisió són les plataformes que més usen a l’hora d’informar-se o consultar notícies. Per darrere, en tercera posició, i com a dada rellevant, els familiars o grups d’iguals són l’opció assenyalada pels joves per a informar-se. Per davant, fins i tot, dels diaris digitals, alguna cosa que pot afavorir la proliferació de notícies falses a través, per exemple, de grups de whatsapp.
  • Els estudiants de secundària, malgrat estar habituats a navegar en Internet i utilitzar de forma continuada les xarxes socials, presenten un dèficit en competències bàsiques relacionades amb l’alfabetització mediàtica: la no discriminació de gèneres periodístics (informació vs opinió) o l’absència de capacitat de distingir entre notícies reals i falses. Aquesta realitat, d’altra banda, no difereix molt del que s’han trobat en altres recerques prèvies amb població adulta.
  • Els professors de secundària assenyalen com a principal dèficit en el seu alumnat l’absència de pensament crític a l’hora d’enfrontar-se al contingut mediàtic. Ja sigui pel consum compulsiu de continguts a través dels diferents dispositius o el desinterès informatiu, a vegades propi de l’edat. En aquesta situació, caldria dotar als estudiants d’uns certs mecanismes de defensa cap als mitjans perquè no assumeixin, de manera acrítica, els missatges i com única vacuna contra la desinformació.
  • Una part del professorat ha indicat que existeix una motivació per part dels estudiants a l’hora de treballar a l’aula aspectes relacionats amb els mitjans o els continguts que es troben en Internet. Possiblement, aquesta motivació per part dels estudiants serà major depenent de la manera en la qual el professorat integri els continguts en les assignatures i estimuli al seu alumnat.

Malgrat aquestes conclusions, que retornen una instantània sobre quin és el moment que travessa l’AMI a les aules, cal continuar treballant en les classes i ajudant al professorat a través de guies didàctiques o recursos que els puguin servir en classe per a treballar aspectes relacionats amb aquesta competència. Des del projecte, i amb l’objectiu de contribuir també a la transferència del coneixement, hem elaborat un informe publicat pel Ministeri d’Educació i que està a la disposició de tots els docents. En el mateix document, a més d’analitzar resultats, proposem recursos i una guia didàctica perquè el professor de secundària pugui treballar aquests continguts amb els seus estudiants.

A més, per a respondre a les demandes detectades hem impulsat un programa basat en la Metodologia d’Aprenentatge i Servei (APS), on estudiants de periodisme s’acosten als instituts a impartir xerrades o sessions a estudiants de segon, tercer i quart de l’ESO amb un doble objectiu: sensibilitzar sobre la importància de l’alfabetització mediàtica avui dia i, d’altra banda, aprofitant la poca bretxa generacional que hi ha entre aquests dos col·lectius arribar de forma més efectiva amb els missatges. Per descomptat, i com a principal línia de treball a futur, la idea és continuar treballant en edats més primerenques, sempre des de la perspectiva de l’educació formal.

Una de les principals conclusions és que si només intervenim en secundària o batxillerat ja arribem tard. Hem perdut pel camí uns anys molt valuosos com són segon i tercer cicle de primària, on resulta clau treballar aquesta competència des de l’escola i al costat de les famílies, ja que són a aquestes edats quan comencen a tenir les seves primeres interaccions amb els dispositius mòbils.

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';