La computació ens permet automatitzar tasques repetitives, representar i comprendre fenòmens complexos a través de simulacions, i processar, visualitzar i analitzar dades presents en tots els aspectes de la nostra vida. La intel·ligència artificial, a més, obre noves oportunitats de creació, expressió i participació, alhora que obre nous reptes per a la societat.

Tot i que hi ha clares necessitats de formació de força laboral en aquestes àrees, l’educació en pensament computacional va més enllà d’omplir llocs de treball. Els estudiants necessiten oportunitats per aprendre sobre l’ús de la computació, que els permetin convertir-se en creadors, i no només en consumidors, de la pròxima onada de descobriments, solucions i innovacions (Wing, 2008). Pràcticament, totes les àrees, des de les ciències i les enginyeries fins a les ciències socials, la història, i fins i tot l’art, compten ara amb una subdisciplina que utilitza la computació com a mitjà per aproximar-se al coneixement i com una forma d’expressió i creació. Un exercici senzill de cerca a Google (en anglès, per l’ordre de les paraules) ens permet veure ràpidament que hi ha disciplines com la lingüística computacional o la neurociència computacional.

Marina Bers, de la Universitat de Tufts, connectava la necessitat de tenir una societat alfabetitzada computacionalment amb el conegut postulat de Freire sobre l’alfabetització de l’alliberament i la pedagogia de l’oprimit. Freire deia que l’alfabetització és clau per al canvi social, ja que aprendre a llegir i escriure no és només una habilitat tècnica més, sinó la possibilitat i el poder de participació activa en la societat, on la lectura i escriptura són mitjans clau de comunicació, participació i interacció. Bers reprenia aquesta idea per connectar-la amb les oportunitats de participació i expressió que porta la computació a la societat actual. També ho deia la Royal Society del Regne Unit, en suggerir que, així com no ensenyem Física a tots els estudiants perquè siguin físics, sinó perquè entenguin el món físic que habiten, ens hauríem d’assegurar que tots tinguin oportunitats d’aprendre computació.

Tot i la importància d’una alfabetització en computació per a totes les persones (un pensament computacional), les ja existents bretxes entre els sistemes educatius i dins d’aquests s’engrandeixen en aquest camp. A la majoria dels països hi ha bretxes en la qualitat educativa entre el que és rural i el que és urbà. I no cal dir de les diferències d’acompliment entre països. Per exemple, segons els resultats de les proves PISA, els estudiants dels països llatinoamericans estan, de mitjana, tres anys endarrerits en lectura, matemàtiques i ciències, en comparació amb els estudiants d’altres països de l’OCDE (Di Gropello et al., 2019). A més, en contextos de baixos ingressos, com els països llatinoamericans, els estudiants es van veure fortament impactats per la pandèmia de COVID-19, on molts estudiants no tenien accés a internet o dispositius informàtics per continuar assistint a les escoles en una modalitat d’aprenentatge a distància d’emergència. Ara, a les ciències de la computació específicament, hi ha factors clau addicionals que fa que aquestes bretxes s’estiguin eixamplant encara més, i discutim a continuació.

Des del 2006 s’ha fet una crida perquè tots i totes desenvolupem habilitats bàsiques de pensament computacional. Alguns països, com els Estats Units o el Regne Unit, han avançat a definir un currículum des de la primera infància fins a la secundària, mentre que amb prou feines comencen a pensar en què és el que això implica per als seus sistemes educatius. Fins fa molt poc, no existia la formació de docents en aquestes àrees, i ara no només cal dissenyar nous programes i actualitzar els existents, sinó també formar els que ja estan treballant a les escoles. Com que tot just es comença a ensenyar pensament computacional des de l’escola, hi ha molt que no sabem encara sobre què ensenyar i com ensenyar-ho, tenint en compte el desenvolupament cognitiu dels estudiants. A més, encara que hi ha maneres d’ensenyar conceptes bàsics sense la necessitat de dispositius tecnològics (ex., computació desconnectada), hi ha altres elements que sí que poden requerir tecnologia, i ja sabem que la infraestructura tecnològica no està distribuïda equitativament entre les escoles.

Per enfrontar moltes d’aquestes dificultats, entre Universitat del Nord (Colòmbia) i la Universitat de Virgínia (EUA) llancem elCentre Global per a l’Educació Equitativa a Ciències de la Computació (https://www.globalcsed.org/) per aconseguir la nostra missió: entendre com l’educació en ciències de la computació pot ser equitativa i accessible per a tothom, des de la primera infància fins a l’edat adulta, mentre s’aborden estratègies per reduir les bretxes a les àrees STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). Això ho farem a través de tres estratègies:

1. Investigar com aprenen els estudiants dins de contextos específics;
2. Generar capacitat en els docents;
3. I dissenyar dispositius accessibles que donin suport a l’ensenyament del pensament computacional.

Estem convençuts que mitjançant aquestes tres estratègies podem contribuir al tancament de bretxes ia tenir un accés equitatiu a l’educació en còmput, afavorint així la participació de tots a la societat.

Voldria il·lustrar aquestes tres estratègies amb un exemple del que estem treballant a primera infància i educació primària. Per a aquestes edats, estem buscant entendre com les experiències primerenques de nens i nenes afecten el desenvolupament d’habilitats computacionals i cognitives (ex., habilitats espacials) en contextos culturals específics. Explorem com els estudiants de primària desenvolupen les habilitats de pensament algorítmic (ex., disseny de seqüències, depuració) i com aquest desenvolupament es relaciona amb les seves experiències amb joguines, que sovint s’etiqueten com a “de nens” o “de nenes”. Hi ha prou evidència que mostra que diferents joguines permeten desenvolupar diferents habilitats cognitives, i busquem entendre si la integració d’activitats de computació pot ajudar a tancar aquesta bretxa generada des del punt cultural, amb les joguines a què estan exposats nens i nenes.

La segona estratègia s’enfoca a la generació de capacitat de docents. Per això, hem ofert, fins ara, cinc cohorts d’un curs sobre pensament computacional per a la primera infància, en col·laboració amb els col·legues d’STEM Academia (Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals). Aquest curs, que va ser finançat inicialment per un capital llavor de la Xarxa Interamericana d’Educació Docent (RIED) de l’Organització d’Estats Americans (OEA), ha captat gran atenció d’educadors de més de 10 països de la regió, amb més de 2000 inscrits fins ara. Aquí, ens agradaria també entendre, després de la formació inicial, com els participants aconsegueixen (o no) portar això als seus contextos. Estem començant a acompanyar-los a les seves institucions, però també estem buscant aliats per finançar aquests processos.

Finalment, en una de les primeres cohorts de formació, vam comprendre que els dispositius amb què treballàvem amb estudiants (ex., el BeeBot) no era accessible per a molts dels contextos dels docents participants, ja que costa al voltant de 100 dòlars. Per això ens vam posar l’objectiu de dissenyar dispositius que fossin accessibles econòmicament, però que, a més, fossin molt més flexibles i adaptables. El disseny d’aquest dispositiu, l’estructura del qual és de fusta tallada a làser, està totalment disponible al nostre repositori, i volem que educadors de tot el món el puguin construir i fer servir. Entre altres coses, busquem anar més enllà de les seqüències bàsiques de moviment, i incorporar temes com cicles/bucles, girs que no siguin només de 90 graus, i un disseny flexible perquè mestres i estudiants puguin construir disfresses per al robot, cosa que permetrà fer-lo servir per a diferents activitats.

Com en aquest exemple, per preescolar i primària, treballem per fer més equitativa l’educació en còmput a tots els nivells i contextos. Tenim iniciatives per a l’escola secundària i mitjana, per a contextos rurals i urbans, i que porten el còmput a altres àrees, incloent-hi cursos disciplinaris (ex. matemàtiques i ciències naturals i socials) i l’educació en ciència de dades. Des del Centre Global per a l’Educació Equitativa a Ciències de la Computació (https://www.globalcsed.org/) estem sempre buscant bons aliats que ens permetin assolir la nostra missió. ¡Suma-t’hi!