Seguidament, Coral va interpel·lar novament els debatents sobre quina ha de ser l’actitud que hauríem de mostrar davant de la recollida de dades i els potencials usos de la IA en contextos educatius. Sobre aquesta qüestió, Carles va ser taxatiu assegurant que “l’única manera d’assegurar l’equitat i el bon ús del tractament de les dades passa per no deixar la seva recollida només en mans d’empreses privades” i que, per tant, “l’ús democràtic d’aquestes passa perquè els governs hi intervinguin”. 

IA en els entorns educatius, una mirada calidoscòpica

El diàleg liderat per Coral Regí va iniciar aclarint el significat de la IA i de què parlem quan l’esmentem. Carles Sierra, director de l’IIIA-CSIC i president d’EurAI, va explicar que a l’actualitat la IA es basa a resoldre tasques per sobre de les capacitats de les persones. Tanmateix, aquesta no és quelcom que va per lliure, sinó que necessita evidència científica per comprovar si és útil. Per tant, afirma Carles, “Hem de deixar entrar els investigadors a les aules, per validar-ne la seva utilització. És sorprenent com sí es permet recerca en salut, que ens afecta directament a tots, i en educació costa tant obrir les portes als recercaires”.

Núria Vallès, sociòloga i doctora en Estudis de la Ciència i la Tecnologia, va aportar el seu gra de sorra afegint que la IA, a més a més, si la mirem aïlladament és molt difícil d’entendre, perquè la tecnologia mai és un element per si sol, necessita un context, i va lligada estretament al seu entorn. Per aquest motiu, ens parla de la IA com un sistema sociotècnic on l’equitat i la IA no només són aplicacions, sinó que són una interacció d’elements a tenir en compte. En el cas de l’educació, cal connectar aprenentatges amb la vida fora de l’aula i, com més connectats estiguin, més enriquidors i significatius seran els aprenentatges. Aquest fet, segons Núria Vallés, és el que ha de respondre l’equitat, ja que si introduïm la IA a l’escola, ha de ser amb l’acord de  poder transformar-la. Núria va afirmar que “No pot ser només que la IA transformi l’escola. L’escola també ha de tenir dret a poder modelar la tecnologia”.

D’altra banda, Núria va posar sobre la taula la qüestió que “la reproducció de biaixos és un risc que sabem que existeix i un principi clar de l’educació és l’equitat” i, per això mateix, va posicionar-se sobre el seu ús des d’una mirada cautelosa. Al debat sobre la personalització de l’aprenentatge que pot afavorir l’ús i recollida de dades mitjançant sistemes d’IA, Núria també va optar per una posició de precaució. De nou, va reflexionar sobre la posició de l’escola com una font d’oportunitats equitatives i va qüestionar si la personalització mitjançant eines tecnològiques podria anar en una direcció oposada a aquest principi d’equitat i educació igualitària per a tothom. 

Abans de tancar el debat, hi va haver torn a les preguntes de les assistents. A la pregunta sobre possibles usos alternatius de la IA, Sierra ens proposava una reflexió: hi ha moltes aplicacions, però són totes adequades per allò que necessitem? Qualsevol d’aquestes està pensada i dissenyada per allò que es necessita a l’aula? Carles comentava el gran ventall d’usos que ja existeixen i que s’estan investigant des de fa temps: creacions de grups col·laboratius, processos d’avaluació entre iguals o l’optimització de recursos i logística dels centres educatius en són només alguns dels exemples mentats. Tanmateix, tots aquests usos, novament, va comentar que “han d’anar acompanyats del codisseny entre investigadors i docents, fent que aquesta tecnologia sigui útil i estigui pensada per atendre les realitats de l’aula tal com són”. A una pregunta sobre l’ús o incorporació del ChatGPT a l’aula, Núria va reflexionar sobre la no-neutralitat de la tecnologia: “en aquests temps on ens preocupa tant que els alumnes sàpiguen trobar bones fonts d’informació i contrastar-ne les fonts, una eina com aquesta, que no pot oferir-nos la font de la recollida de les seves dades, és una bona eina que volem incorporar a l’aula?”.

Coral Regí tancava el diàleg citant Alan Turing “Només podem veure una mica del futur, però suficient per adonar-nos que hi ha molt per fer”. Aquesta va ser la invitació a tot l’auditori per estar atents a les experiències i tallers que venien a continuació, on poder provar, aprendre i reflexionar sobre tot allò que sabem que encara està per fer, per mirar al futur de la IA a les aules des d’una vessant reflexiva, crítica, i socialment responsable.

Per saber-ne més:

• Consulta en aquest enllaç la gravació del diàleg “IA en els entorns educatius, una mirada calidoscòpica”.

Activant la IA en l’educació

Posteriorment al debat de la tarda s’hi van fer quatre tallers sobre experiències reals que ja estan activant la incorporació de la IA als centres.

En el primer cas, el taller sobre Com fer del ChatGPT el teu millor aliat impartit per Christian Negre. Al llarg del taller, Christian va demostrar com una eina tecnològica li podia servir d’aliada en la realització d’un taller d’escriptura creativa que potenciava les capacitats i feia reflexionar els participants del seu taller sobre la seva redacció. D’aquesta manera, posava en relleu la importància de la reflexió i l’aprenentatge entre iguals (fomentant equips cooperatius) en l’elaboració d’aquesta escriptura fent ús del ChatGPT i evidenciant, una vegada més, que la prohibició, potser no és la (única) solució. Christian va concloure comentant que l’eina ha de servir només d’excusa per la reflexió i l’aprenentatge compartit. Altrament, va mencionar la importància de l’acompanyament docent per fer ús d’aquesta, ja que el registre a ChatGPT convé realitzar-lo a partir dels 18 anys fet que, novament, va portar a la reflexió sobre el seu ús, o del perquè aquesta eina no està aconsellada (encara) per estudiants menors d’edat, intuint-ne els possibles riscos que deu comportar. 

Per saber-ne més:

• Consulta en aquest enllaç la presentació d’en Christian Negre al seu taller Com fer del ChatGPT el teu millor aliat. Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller

En el segon cas, el taller sobre Com generar debats crítics sobre l’ètica de la IA amb adolescents a l’aula impartit per Carme Torras, va partir de la ciència-ficció i la literatura per obrir un debat socràtic a l’aula que parli sobre usos, riscos i beneficis de la IA en l’educació. En concret, sobre com la creixent interacció amb màquines ens està canviant el pensament, les emocions i les relacions personals. La dinàmica va ressaltar la importància d’abordar de manera crítica les qüestions ètiques a l’aula i fer-ne partícips els estudiants apropant metodologies actives com les dramatitzacions de passatges literaris i els debats socràtics, per aprofundir en la moralitat de l’ús de la tecnologia i, en particular, de l’ús de robots dotats d’IA en la cura de les persones.

Per saber-ne més:

• Consulta en aquest enllaç la presentació d’en Carme Torras al seu taller Com generar debats crítics sobre l’ètica de la IA amb adolescents a l’aula. Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller.

En el tercer cas, el taller sobre Com crear situacions d’aprenentatge automàtic amb machine learning impartit per Pablo Duo, va mostrar com funciona el machine learning¹ als assistents. Va fer-ho de la mà de LearningML, projecte impulsat per Juan David Rodríguez, que busca apropar l’aprenentatge de l’IA en l’educació empoderant-ne les docents, posant l’eina en obert a l’abast de tota la comunitat. Durant el taller, Pablo va mostrar com crear situacions d’aprenentatge a partir d’aquesta eina empoderant-los a partir de conèixer com l’algoritme pot crear biaixos. Exemplificant-ne diferents situacions que ja han succeït a la societat, les va extrapolar a l’aula amb les seves estudiants i l’han ajudat a generar debats i situacions de reflexió en el seu espai educatiu del perquè com a educadores n’hem de ser coneixedores dels riscos associats per fomentar-ne i aprofitar les oportunitats. 

Per saber-ne més:

• Consulta en aquest enllaç la presentació d’en Pablo Duo al seu taller Com crear situacions d’aprenentatge automàtic amb machine learning. Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller.

Simultàniament, la quarta i darrera proposta va ser el taller sobre Com convertir-te en artista de la IA amb DALL-E impartit per Eduard Muntaner. Es van compartir eines d’IA que generen imatges a partir de textos, o d’altres imatges. Eduard no va deixar perdre l’oportunitat d’ensenyar als assistents què opina el ChatGPT sobre aquesta aplicació. Segons la plataforma, “DALL-E és una tecnologia molt interessant que pot ser utilitzada en molts àmbits educatius”. En aquesta línia, l’Eduard va mostrar als participants com treure profit per potenciar la creativitat i l’esperit crític dels assistents, proposant un llistat d’activitats per fer a l’aula. En un d’aquests exemples, Eduard va generar una imatge de Girona demanant al programari que simulés la ciutat com si aquesta fos la que patís la guerra, enlloc d’Ucraïna. Pot això ajudar a la reflexió, l’empatia, o el debat a l’aula?

Per saber-ne més:

• Consulta en aquest enllaç la presentació d’en Eduard Muntaner al seu taller Com convertir-te en artista de la IA amb DALL-E. Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller

Com seguir?

Et convidem a compartir amb nosaltres aquelles experiències, projectes o entitats que promouen l’equitat digital al nostre territori. A més, et convidem a difondre la missió d’Equitat Digital que ens mou a promoure una digitalització educativa més justa i equitativa.