Volem tecnologies que ens connectin amb els altres, que ens ajudin a ser persones més creatives i crítiques, per fer front als desafiaments que ens ha tocat viure. També que ens ajudin a aprendre més i millor. En altres paraules, que amplifiquin aquelles competències i característiques que ens fan millors. La revolució digital ha de ser també una revolució d’humanitat.

Sabem que les problemàtiques socioeducatives profundes no es resolen només afegint tecnologies. Fins i tot, les podem empitjorar. Els abordatges d’equitat digital incorporen estratègies que depassen el solucionisme tecnològic. Les eines digitals han d’estar al servei de les intervencions socials i propòsits educatius. Encara massa sovint, ho fem al revés, veient en la tecnologia una vareta màgica als problemes humans.

Els reptes de la digitalització ens envolten, a totes hores i a tots els espais. Per tant, requereix la implicació d’un gran nombre d’actors i espais comunitaris. On els centres educatius tenen un rol clau, així com les entitats socioeducatives, els ajuntaments, les biblioteques, les universitats, les empreses i les famílies. I també els mateixos infants, adolescents i joves, que han d’alçar la veu, i nosaltres comptar amb ells si volem noves visions per a moments incerts.

Darrere de totes les decisions sobre tecnologies hi ha una intencionalitat, conscient o inconscient. Per tant, cal ser curosos per a detectar quan una solució digital pot tenir impactes nocius, biaixos o processos d’empobriment educatiu. Des d’una mentalitat oberta i curiosa, però també crítica, caldrà valorar quines solucions, i en quines condicions, suposen un valor afegit per a l’hora de transformar les maneres d’ensenyar i aprendre.

Sabem que sense diversitat, no hi ha equitat. Com a resultat, les tecnologies que incorporem han d’entendre que totes som i aprenem de maneres diferents. I celebrar aquesta diversitat infinita com a font de riquesa. Massa sovint, l’eficiència i escalabilitat condueix a solucions uniformes i monolítiques. Sabem, que els ecosistemes més sostenibles són els que incorporen la diversitat del territori, ja que tenen la capacitat d’aprendre en múltiples contextos i adaptar-se a noves realitats. Cal impulsar un ecosistema digital que incorpori la diversitat des del mateix disseny de les solucions.

Si apostem decididament per l’equitat digital, no ens podem conformar a garantir que el coneixement o solucions són accessibles. Sabem que no és suficient. Cal apropar, acompanyar i sostenir els esforços perquè hi hagi una transformació social real. Els entorns educatius més vulnerables disposen de menys recursos i suports a l’hora d’accedir a espais digitals. També acostumen a tenir uns usos menys autònoms, provocant-se un deteriorament en la confiança i sensació d’eficàcia. Els abordatges diferenciats són els veritablement equitatius.

Les comunitats educatives han de liderar els canvis digitals. I ajudar al fet que les solucions siguin útils, pedagògicament riques i ètiques. Per tant, no es tracta tant de digitalitzar l’educació, sinó de crear espais on les persones eduquin unes tecnologies emergents que van massa ràpid a l’hora de resoldre reptes molt complexos.