La DLW2023 ha reunit més de 1000 participants i 200 ponents de tot el món; una comunitat global de responsables de polítiques educatives, investigadors, educadors, representants d’empreses tecnològiques i d’agències de cooperació per al desenvolupament. Aquesta pluralitat de perspectives, ha promogut un debat molt ric i divers. Així mateix, s’han presentat propostes d’ampli abast, per donar resposta als reptes universals i en constant evolució de l’aprenentatge en contextos digitals.
Les ponències han destacat el potencial transformador de la intel·ligència artificial (IA) a través de les àmplies funcionalitats dels sistemes IA per oferir experiències d’aprenentatge personalitzades, adaptatives i creatives. Durant l’esdeveniment, es van presentar alguns exemples de la nova generació de recursos d’aprenentatge digitals basats en IA, en els quals IA generativa, o en combinació amb tecnologies de realitat augmentada i virtual, pot generar situacions d’aprenentatge immersives, capaces d’estimular la motivació de l’alumnat. Entre les aplicacions IA més disruptives que podeu explorar a la web, es troben: EduChat (https://www.educhat.top), EduGPT (https://edugpt.com/), Merlyn Mind (https://www.merlyn.org/) o Squirrel Ai Learning (http://squirrelai.com/).
Un dels temes centrals de les jornades ha estat el debat sobre l’impacte de la intel·ligència artificial i en particular sobre la IA generativa (GenAI) en l’educació. La UNESCO va presentar documents importants sobre aquesta qüestió:
Ambdós documents són encara provisionals. La seva recent difusió ha de facilitar la recollida de noves aportacions, prèvies a la publicació definitiva, prevista per l’any 2024.
El lliurament del premi UNESCO-Rei Hamad Bin Isa Al-Khalifa, que reconeix l’ús innovador de les tecnologies digitals en educació, ha tingut també lloc dins la DLW2023. Aquest guardó, establert l’any 2005, va ser atorgat en aquesta edició, a experiències educatives de la Xina i d’Irlanda.
En aquesta breu crònica i balanç de les aportacions de la primera DLW2023, em centraré en els dos documents presentats per la UNESCO a aquesta conferència, ja que aporten criteris i orientacions per fonamentar el debat i acompanyar el procés d’integració de la intel·ligència artificial en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Noves competències IA per al professorat i l’alumnat
La UNESCO ja va ser pionera en la definició d’un marc competencial TIC per al professorat l’any 2002, una iniciativa que va inspirar les definicions actuals de les Competències Digitals Docents. Amb la presentació d’aquesta nova proposta competencial per integrar la IA en l’àmbit educatiu, la UNESCO estableix orientacions per a les administracions educatives, el professorat i els formadors de formadors. L’objectiu és facilitar l’elaboració i regulació d’un marc competencial sobre la IA que complementi i actualitzi les competències digitals existents.
La proposta de marc competencial IA de la UNESCO és doble:
El marc competencial IA per a docents (MCIAD): Alineat amb el marc de la Competència TIC per al professorat de la UNESCO mencionat anteriorment, la nova proposta competencial defineix els coneixements, habilitats i actituds que els docents han de tenir per entendre els rols de les tecnologies basades en la IA en l’educació i utilitzar les aplicacions IA de manera ètica, efectiva i responsable. El MCIAD es compon de sis dimensions (Enfocament de la IA centrada en les persones; Ètica de la IA; Coneixements bàsics sobre IA; Aplicacions de la IA a l’Educació; Pedagogia de la IA; Desenvolupament Professional) i tres nivells progressius de complexitat (Comprendre, Aplicar i Crear), que identifiquen un total de 18 competències.
El marc competencial IA per als estudiants (MCIAE): Aquest marc consta de cinc dimensions (Enfocament de la IA centrada en les persones; Ètica de la IA; Coneixements bàsics sobre IA; Destreses IA; IA aplicada a la resolució de problemes) i tres nivells de complexitat progressius (Comprendre, Aplicar, Crear) que integren 15 competències. Aquestes competències són bàsiques perquè els estudiants puguin comprendre i utilitzar les aplicacions IA de manera segura, creativa i responsable. Les competències IA s’han d’adquirir durant el procés d’aprenentatge formal, principalment a l’educació secundària i universitària.
La UNESCO ha fet públic l’esborrany del marc competencial IA durant la DLW2023 amb la finalitat de fomentar la participació dels diferents actors del sistema educatiu i tecnològic a escala mundial. L’objectiu és enriquir el document incorporant diferents punts de vista sobre els usos educatius de la IA. Amb les aportacions rebudes, es pretén crear una nova versió consolidada del marc competencial IA durant el 2024, adaptada als contextos educatius de tot el món.
Aquest nou marc competencial pot constituir un instrument valuós per:
- Aprofitar el potencial i les oportunitats que ofereix la IA per millorar els processos d’aprenentatge i fer-los més inclusius;
- Sensibilitzar sobre els riscos potencials de la IA;
- Fomentar els usos responsables de la IA, adoptant valors ètics basats en els drets humans;
- Actualitzar la Competència digital docent vigent.
Orientacions per la IA Generativa en l’educació i la recerca
El nou document de la UNESCO “Guidance for generative AI in education and research” redactat per Wayne Holmes & Fengchun Miao”, aporta orientacions per al desenvolupament de polítiques i estratègies educatives que aborden la utilització de la intel·ligència artificial generativa (GenIA) des d’una perspectiva inclusiva i centrada en les necessitats de les persones.
La guia introdueix les principals tecnologies de la intel·ligència artificial generativa i examina els diversos models actualment disponibles. Les recomanacions proposades se centren en les qüestions ètiques i els desafiaments associats a l’ús de la IA en l’educació, posant de manifest les oportunitats que la IA Generativa pot oferir per promoure les habilitats cognitives d’alt nivell i la creativitat en els àmbits educatius i de la recerca.
La publicació aborda els següents temes relacionats amb la intel·ligència artificial generativa:
- Definició de la IA Generativa.
- Modalitats de la IA Generativa (text, imatges, vídeo, veu, música).
- Controvèrsies i riscos associats a la IA Generativa.
- Recomanacions per a la regulació de la IA Generativa i la formulació de polítiques nacionals per a la seva aplicació en l’educació.
- Exemples d’ús de la IA Generativa en els àmbits de la recerca i l’educació.
- Aplicacions emergents de la IA Generativa en l’àmbit educatiu i les consideracions pedagògiques associades.
- Reflexions sobre les implicacions a llarg termini de la IA Generativa en el sector educatiu i la recerca.
Les recomanacions que planteja el document per a l’ús de la IA Generativa en l’educació, es poden resumir en els següents punts:
– Desenvolupar polítiques reguladores en IA a l’educació: Es requereix que els governs i les institucions educatives estableixin polítiques i regulacions clares per assegurar l’ús ètic i responsable de la IA. Això inclou la garantia de la privacitat de les dades, la seguretat, i la transparència en la utilització dels algorismes.
– Fomentar la col·laboració: La col·laboració entre els diferents actors dels àmbits educatiu, acadèmic i tecnològic és essencial per a aconseguir un ús efectiu de la IA en l’educació. La cooperació pública-privada pot assegurar que els sistemes d’IA estiguin dissenyats per satisfer les necessitats dels alumnes i els docents, i que estiguin alineats amb els objectius curriculars.
– Promoure l’accés inclusiu i equitatiu: És fonamental que els sistemes d’IA siguin concebuts per a fomentar l’accés inclusiu i equitatiu a l’educació per a totes les persones, independentment dels seus antecedents o circumstàncies. Això inclou l’accessibilitat dels serveis i aplicacions d’IA per als alumnes amb discapacitats, així com el respecte dels drets personals i col·lectius.
– Garantir la supervisió humana: Les aplicacions d’IA han de ser dissenyades de manera que permetin l’auditoria dels algorismes utilitzats i les dades tractades. Això constitueix una garantia per a fer-ne un ús socialment responsable. Així mateix, cal assegurar que els educadors i els investigadors tinguin les competències digitals adequades per a fer un ús efectiu de la IA i de monitoritzar i avaluar l’impacte de la IA en els processos d’aprenentatge.
– Fomentar la innovació i l’experimentació: El document proposa que els governs i les institucions educatives promoguin la innovació i l’experimentació en l’ús de la IA en l’educació, basades en evidències de la recerca. La identificació i difusió de bones pràctiques en l’ús de la IA per millorar l’aprenentatge, és una garantia per evitar els riscos associats a la IA.
A tall de conclusions
Les jornades DLW2023 han situat el debat sobre els reptes i oportunitats de la IA en l’agenda de les prioritats educatives.
La UNESCO, mitjançant aquestes jornades, reforça el seu paper de lideratge a escala global com a agent orientador de polítiques educatives que aprofitin les oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals per expandir i millorar l’educació. Els nous documents presentats en aquest context enriqueixen la àmplia bibliografia de declaracions, estudis i propostes generades per la UNESCO en els darrers anys sobre aquesta matèria.
Els darrers documents elaborats per la UNESCO sobre la IA, ofereixen recomanacions per la definició de polítiques reguladores respecte als usos educatius de les tecnologies digitals, i en particular de les competències sobre IA. L’objectiu d’aquestes orientacions és promoure la regulació de la IA (no tant la prohibició), on cada país concreti el tipus i el grau de supervisió i/o restricció que pretén aplicar a la IA en l’àmbit educatiu.
Un element rellevant que es desprèn d’aquestes jornades és que, després de molts anys en què les polítiques educatives s’han centrat principalment en els equipaments i les infraestructures (dispositius i connectivitat), ara les prioritats s’orienten a la formació del professorat i el programari educatiu, en el seu vessant de serveis i aplicacions IA.
Els plans actuals i futurs de transformació digital de l’educació hauran de posar l’accent en la governança i la supervisió dels sistemes i recursos d’IA. Al mateix temps, caldrà destinar molts més recursos a la formació del professorat de tots els nivells, per tal que tots els docents assoleixin la Competència IA.
