Durant els darrers trenta anys hem presenciat amb dosis iguals de sorpresa i alegria com la Intel·ligència Artificial (IA) conqueria nivells superiors als humans en jocs com escacs (1997), Jeopardy! (2011), Go (2015)  i fins i tot a 57 videojocs d’Atari (2020). D’altra banda, des del 2018, el programari AlphaFold ha permès fer un salt en la nostra capacitat per determinar la forma de les proteïnes, permetent desxifrar amb més rapidesa les característiques de les proteïnes fonamentals del COVID-19 (2020). La superioritat de les màquines en jocs o la seva ajuda en tasques científiques, en general, no ens incomoda. En canvi, ens costa d’acceptar la idea que una màquina pugui ser creativa. El diccionari ens defineix creatiu o creativa com allò que té capacitat o facilitat per inventar o crear. Pot la IA ser la musa que encén l’espurna de la innovació permetent veure el món amb nous ulls? Avançarem en aquest viatge visitant escenaris de col·laboració creativa entre humans i màquines cada cop més complexos. 

A l’univers creatiu, la IA es pot presentar en una primera encarnació com un assistent que alleuja els artistes, escriptors i músics de les tasques tedioses i repetitives. Així podem imaginar un pintor que ja no necessita perdre hores a la barreja de colors o a la neteja de pinzells, gràcies a la IA que ho pot fer per ell. Els escriptors poden confiar en correctors gramaticals impulsats per la IA, alliberant les seves ments per teixir històries sense restriccions. 

En un nivell més avançat, la IA pot actuar com a font d’inspiració. Les Xarxes Neuronals Generatives Adversàries, anomenades GANs per les sigles en anglès, són genis creatius. Les GANs són un tipus de xarxa neuronal que utilitza dues xarxes en competència, un generador i un discriminador, per crear resultats que semblen realistes. El generador inventa i el discriminador intenta aprendre a diferenciar entre els resultats inventats i les dades del món real. A través d’aquest procés de competició entre generador i discriminador, les GANs poden arribar a generar resultats (textos, melodies, imatges) que són versemblants, és a dir, indistingibles dels textos, melodies o imatges amb què s’ha entrenat, sense ser còpies idèntiques d’aquests. De fet, arriben a generar imatges, música i text que sorprenen per la seva originalitat. Col·laborar amb aquestes “màquines creatives” pot portar-nos a explorar allò desconegut i trobar inspiració en llocs que mai hauríem imaginat.  

Però el procés creatiu va molt més enllà de la inspiració. Cada cop més eines d’IA ens permeten un diàleg mitjançant indicacions (prompts) entre l’usuari i l’eina. Aquesta interacció permet a l’humà sol·licitar canvis a la màquina de manera que els resultats de la creació estiguin més a prop de la visió que l’artista té de l’obra que pretén aconseguir. La col·laboració entre humans i màquines és una simfonia creativa en què la IA i els artistes es fusionen per crear obres úniques. Mitjançant aquesta col·laboració, les fronteres entre la creativitat humana i la lògica de la IA es desdibuixen. Els resultats són sorprenents. Exemples brillants són Stable Audio (publicat el 13 de setembre) o AIVA, tots dos per a la composició musical basada en IA. Els músics poden interactuar amb AIVA per crear composicions que són una barreja del que és humà i artificial. Aquesta unió de forces no només amplia les possibilitats creatives, sinó que també estimula noves idees i enfocaments a la ment dels artistes. 

Finalment, la IA ens pot ajudar a superar les nostres limitacions humanes en termes de creativitat. Moltes vegades, ens veiem incapaços d’executar idees o conceptes que tenim al cap per culpa del temps que ens suposaria l’execució, o al nostre control limitat del medi artístic en qüestió. Aquestes restriccions es poden superar delegant parts de l’execució a la IA.  

Aquests nous processos creatius ens conviden a pensar en la necessitat d’adaptar la forma en què s’obtenen les competències fonamentals a impartir a les assignatures artístiques. Per exemple, al batxillerat, un dels components de la competència artística és “Generar productes artístics de manera personal i raonada com a forma d’expressió, representació i comunicació d’emocions, vivències i idees en diferents situacions i àmbits de la vida”. Sens dubte, les noves eines creatives proporcionades per la IA podrien incorporar-se per proporcionar aquesta capacitat a un nombre més elevat d’alumnes. Aquests canvis curriculars requereixen formació docent adequada, la disponibilitat d’eines de creativitat assistida per IA i de la valentia per experimentar amb aquestes eines.