Un primer pas necessari, però no decisiu

El Professor d’Investigació del CSIC i director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial, Carles Sierra, té “en general, una visió positiva del document”. Entre els aspectes positius, apunta que “és una guia concisa que enfoca bé els punts importants que un docent ha de conèixer sobre aquesta tecnologia en la seva pràctica docent, que ajudarà a treure les pors que s’han instal·lat en els col·lectius docents i els de política educativa, i que centra correctament el discurs en l’ús d’una intel·ligència artificial responsable seguint les recomanacions de la Unió Europea i la UNESCO”.

A més, troba que “fa una descripció molt breu, potser massa breu, del que és la IA, les seves diferents branques, la seva història. També, proporciona una llista de recursos que poden fer servir els docents a la seva pràctica diària i ens remet a una pàgina web on aquests recursos seran actualitzats al llarg del temps”. Finalment -assenyala- “també alerta dels riscos que la intel·ligència artificial pot comportar d’una manera clara sense catastrofismes i sense activar les pors del col·lectiu docent”.

Amb tot, creu que “és un punt de partida, és un bon inici”, a la vegada que aclareix que “no podem quedar-nos aquí, sinó que ha de continuar el treball per part de l’equip que ha iniciat aquesta tasca dins del Departament. Aquesta guia ha de ser un document viu”. En aquest sentit, diu que “hauria de continuar l’esforç en la recopilació de materials i en l’extensió de l’explicació d’alguns punts com, per exemple, què és la intel·ligència artificial”. També -opina l’expert- “estaria bé comparar el que fem aquí amb el que altres països estan fent de cara a introduir la intel·ligència artificial a les aules.

El doctor en Estadística Social per la Universitat de Manchester, professor Serra Húnter de Sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona (UdG) i director de la Càtedra Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC), Albert Sabater Coll, coincideix en el fet que “és un primer pas i que, en aquest sentit, és positiu. Segurament, podríem dir que falten coses com, per exemple, que té una mirada massa centrada en l’alumne. Però, el punt positiu principal és que existeix”.

L’expert també considera que “cal treballar molt i de manera conjunta entre tots els membres de la comunitat educativa”. En aquest sentit, un dels aspectes clau a tractar són “les consideracions ètiques, de regulació i d’impacte social, en termes de formació i capacitació.”

Per a la Dra. Neus Lorenzo Galés, Vicepresidenta de Recerca de la Societat Catalana de Pedagogia (Institut d’Estudis Catalans) i membre de la Junta de l’Observatori d’Innovació Tecnològica Educativa (ODITE-Espiral), “la guia és encara molt superficial i més reactiva que proactiva, i sobretot no acaba d’anar als grans debats que es necessiten fer entorn de la intel·ligència artificial en educació”.

En primer lloc, l’experta veu necessari un diàleg en tots els centres sobre la necessitat o no d’introduir l’eina, no només per qüestions tècniques, sinó també jurídiques o de la mateixa comunitat educativa. “Si tots els pares estan en contra, no es pot introduir d’igual manera que si volen apostar per això. Si estan tots d’acord en introduir-les, cal preguntar-se per què les vols fer servir. En la guia, totes aquestes coses es donen per fetes. I a les escoles encara hi ha hagut poc debat d’això”, assegura Lorenzo Galés.

El rol de l’administració: ¿Què podem esperar i què hauríem d’exigir?

En aquest context, què podem esperar o què hauríem d’exigir a l’administració? Què necessitem del Departament d’Educació? Quin hauria de ser el seu rol? Com pot acompanyar en aquest procés d’incorporació de la IA a les aules de la millor manera? Hauria d’oferir més control, investigació o acompanyament?

Carles Sierra diu que “com a ciutadans, hem d’exigir a l’administració que proporcioni als centres educatius els mitjans per poder introduir la IA en la pràctica docent”. Per a ell, han de ser els docents els que decideixin quines eines i amb quins propòsits s’han de fer servir a l’aula. Això requereix, “per una banda, uns plans de formació del professorat, d’una gestió adient de la recollida de dades a l’aula i de proporcionar recursos de programari als centres”.

Per l’expert Albert Sabater Coll, “aquesta formació i capacitació pot suposar una major exigència envers les solucions tecnològiques de manera que, el professorat que està dins de les aules (no els desenvolupadors de la tecnologia per se) són els que poden avaluar les capacitats, els riscos i les limitacions en tot moment i en molts contextos”.

En aquesta línia, afegeix: “evidentment, això també requereix una major aplicació del principi de transparència envers les dades que s’utilitzen, perquè hi hagi cada vegada més exigències de consentiment i privacitat així com de respecte als drets d’autor i a l’ús ètic de la informació”.

Segons Carles Sierra, “no només hem de proporcionar ordinadors als estudiants sinó que hem de dotar aquests ordinadors dels recursos de programari necessaris perquè la IA sigui un recurs útil a l’aula, de manera efectiva”. En aquest sentit, indica: “no deixaré d’insistir que el Departament ha de proporcionar eines amb accés gratuït a tots els centres educatius, ja que així podrem eliminar les potencials desigualtats que podrien aparèixer entre centres públics i privats”.

Per a Sierra, “el Departament també s’ha d’implicar en l’obtenció d’evidències científiques sobre els beneficis que comporta la intel·ligència artificial”. Segons afirma, “tot i que comença a haver-hi ja experiències en molts països que demostren que la IA realment pot millorar el rendiment acadèmic, la recollida de noves evidències és una tasca que ens interpel·la a tots i el Departament ha de ser l’organisme que la coordini”.

“La formació és essencial perquè el professor sàpiga què fer i com fer-ho. Si només és per tenir un certificat, tampoc estem preparant el professorat. Això ha d’estar planificat”, assegura la Dra. Neus Lorenzo Galés, i aclareix que la Societat Catalana de Pedagogia -institució de la qual és vicepresidenta- també es posa a disposició de les institucions per col·laborar  i fer formació, acompanyament i recerca conjuntament, tant amb Departament com amb les escoles.

L’experta opina que “l’administració, en últim terme, el que diu és que, com que la nostra legislació permet que l’escola desenvolupi el seu projecte educatiu propi, cada escola veurà què vol fer. Però, si tu no poses uns requisits i uns serveis mínims pel que fa a equips, connectivitat, eines, formació, aplicacions. Si no hi ha una orientació en les tasques, és molt possible que el que tornem a tenir siguin escoles que n’aprenen, perquè ja tenen una base sòlida prèvia i altres que se’n surten malament o no se’n surten perquè els fal.ta tot aquest acompanyament”.

En aquest sentit, ella creu que “el que acabarem veient és una polarització d’escoles que fan moltíssim, i sortiran a la premsa, i altres que sembla que no fessin res, malgrat estar lluitant tant o més que els altres, però perquè necessiten un suport pedagògic que no els arriba”. Aquí -diu Lorenzo Galés- “potser hauríem de plantejar-nos el funcionament de tot el sistema educatiu”.

Educar-se com a educadors: El paper dels centres educatius i els docents

Davant d’aquest escenari, què haurien de fer les escoles? I els docents? Com reconfigura la figura del docent la introducció de la IA a les aules? Les persones expertes consultades per a aquest reportatge coincideixen que la clau per a l’equitat i l’apoderament està en la formació.

Albert Sabater Coll destaca que és important no traslladar el missatge d’hipèrbole i antropomorfització de la IA als centres educatius, ja que “això suposa fer-li la feina comercial a algunes companyies atribuint unes capacitats a la IA que no té de cap manera i, en molts casos, fomentant un discurs de substitució, encara que no es vulgui”, la qual cosa pot minvar l’agència del professorat.

A la vegada afegeix: “utilitzar tecnologies és més que avantatjós, però hem de vetllar per tal que els alumnes i professorat no siguin només clients de la tecnologia sinó molt més que això, la qual cosa suposa que han de tenir moltes més competències digitals i promoure l’adopció d’un ús responsable i una perspectiva crítica”.

Per a Carles Sierra, “Les escoles han d’acceptar de manera natural la introducció de noves tecnologies a l’aula i obertes als canvis que introdueixen i introduiran a la pràctica docent. Han de ser crítiques amb les tecnologies, per descomptat, i han d’avaluar els possibles avantatges que porten, però han d’estar obertes”.

En aquest sentit, creu que “les escoles han de recolzar els docents en el procés d’adaptació a la introducció d’aquestes noves tecnologies” i que els docents, de manera similar, “han d’acceptar que la pràctica docent no és una cosa estàtica sinó que requereix adaptacions als nous temps i a les noves tecnologies. Per tant, han de tenir un interès en formar-se, en aprendre de les experiències d’altres docents i en altres entorns educatius, i extreure’n els aspectes més positius de cara a la seva pràctica docent diària”.

Per a ell, la tecnologia i la intel·ligència artificial “canvia la funció i la figura del docent; sempre ho ha fet”. La intel·ligència artificial -explica- “representa un canvi de paradigma en el qual les tasques cognitives que fins ara tenim reservades els humans poden començar a fer-les les màquines. Per tant, el rol del docent deixarà de ser el que era fins ara. Ha d’acceptar que ell no ho sap tot i que participa del procés d’aprenentatge dels alumnes, però que no és necessàriament el centre d’aquest procés sinó que el centre del procés ha de ser el mateix alumne. Ha d’aprendre amb les eines tecnològiques al seu abast a millorar la seva formació, a educar-se com a educador, per donar un acompanyant en el procés educatiu”.

Els docents podrien fer diverses coses, segons la Dra. Neus Lorenzo. Una de les accions recomanades seria organitzar tallers pràctics al principi de curs per explorar les noves tecnologies a l’aula. Aquests tallers haurien de ser pràctics i proporcionar mostres de diferents estratègies d’ensenyament. Després d’aquests tallers inicials, es podrien organitzar sessions addicionals per abordar temes com responsabilitats jurídiques, estratègies pedagògiques i impacte emocional. També es podrien formar equips de treball entre iguals per continuar explorant les noves eines i metodologies al llarg del curs.

Una altra idea que podria ser efectiva -apunta- seria crear un sistema on escoles properes territorialment poguessin fer de mentores i donar suport a altres, o donar-se suport mútuament i intercanviar experiències. També seria útil comptar amb suport tècnic de les universitats per a la recerca, el treball i la quantificació de dades, el desenvolupament d’activitats, etc.

On estem i cap a on volem anar?

Quina IA tenim en el context educatiu català i a què hauríem d’aspirar? Com hauríem d’introduir la IA a les aules? Quines mesures podrien apropar-nos al que volem aconseguir?

“Tenim poca intel·ligència artificial en el context educatiu català”, assegura Carles Sierra. Segons indica: “Hi ha hagut experiències pilot com, per exemple, la introducció de tecnologia Watson per detectar casos d’assetjament escolar. Però la majoria de les experiències són puntuals i no s’han estès a tot el sistema educatiu”. Per a ell, “necessitem que la intel·ligència artificial s’expandeixi al llarg de tots els centres educatius. El que hauríem d’aspirar, com a país, és a què les eines d’intel·ligència artificial estiguin a disposició de tothom per garantir l’equitat del sistema”.

La primera mesura que implementaria Carles Sierra és posar a disposició del sistema de recerca del país totes les dades que sigui possible que permetin el desenvolupament d’eines d’intel·ligència artificial d’ajuda i suport a la docència. Una altra mesura que podria ser factible -opina- seria negociar, o bé una llicència d’ús d’alguna eina d’aprenentatge adaptatiu per a totes les escoles de Catalunya, o bé desenvolupar una eina pròpia alimentada amb les dades del conjunt de les escoles del país.

“Totes les experiències d’aprenentatge adaptatiu de les que tinc referències s’han fet des de la perspectiva privada. Utilitzar aquesta tecnologia des d’una perspectiva pública permetria la recollida d’una quantitat immensa de dades que anirien en la línia de millorar els resultats educatius“, assegura.

“Fer servir l’ordinador o les pantalles no és perjudicial si té un propòsit, si està acompanyat i està dins d’un projecte o d’una activitat educativa, planificada i amb adults. Amb un exercici amb els models de llenguatge, per exemple, pots treballar la llengua, la literatura, el pensament crític i la correcció”, explica la Dra. Neus Lorenzo i assegura: “És una negligència no fer-ho a l’escola. Si no, els alumnes que no tinguin capacitat socioeconòmica per fer-ho fora del centre o per fer-ho d’una altra manera, són els que sempre acaben patint l’exclusió d’aquestes eines”.

Per a ella, “si volem ser equitatius i treballar la inclusió de forma sistèmica, el Departament hauria de facilitar i subvencionar una subscripció genèrica, perquè per a un professor no és el mateix el ChatGPT gratuit que el GPT-4 de pagament”. La experta considera que “hem de planificar quina IA volem en català perquè, si no ho fem nosaltres, ho farà una empresa. Hem de canviar la mentalitat reactiva i començar a ser proactius”.