El recent avenç en el camp de la Intel·ligència Artificial (IA) ha tingut un impacte significatiu en diversos camps d’estudi, inclosa l’educació. Encara que anteriorment ja existien tècniques i aplicacions que feien ús de la IA en l’àmbit educatiu, no es tracta simplement d’incorporar la IA de manera teòrica en les classes de tecnologia o en activitats extracurriculars de robòtica, ni de proposar exercicis amb IA a l’aula utilitzant aplicacions com a Scratch; l’impacte de la IA en l’educació és innegable, i la societat haurà d’adoptar una perspectiva més oberta i progressista en lloc de restringir el seu ús a l’aula o negar-lo de manera categòrica. Cada vegada són més els estudis i recerques en l’àmbit educatiu que recolzen la normalització del seu ús, sempre amb una explicació completa dels seus avantatges i desavantatges. La clau resideix a enfocar el seu ús no sols en la substitució de tasques o en la realització del treball de l’alumne, sinó en l’automatització de processos que permetin un aprenentatge més eficient i efectiu.
La capacitat de la IA per a generar imatges, música i vídeos ha millorat gradualment amb el temps. Els models generatius, basats en algorismes d’aprenentatge profund, poden analitzar grans conjunts de dades visuals i produir contingut original amb una àmplia gamma de resultats.
Una de les innovacions més destacades en aquest camp és DALL-E 2, llançat l’abril de 2022. Utilitza processament de llenguatge natural (NLP) per a generar imatges personalitzades a partir de descripcions de text. Aquest sistema es basa en GPT-3, un model lingüístic sofisticat amb una gran quantitat de paràmetres. A través d’un extens procés d’entrenament, aquesta eina de IA pot crear imatges inspirades en una àmplia varietat de conceptes i experiències humanes. La capacitat de DALL-E 2 per a transformar paraules en imatges ha revolucionat la forma en què concebem la creativitat i l’expressió artística. Altres eines com Midjourney i Stable Diffusion han ampliat les possibilitats de la creació artística impulsada per la intel·ligència artificial. Permeten generar imatges a partir de text, la qual cosa es coneix com a “text to image“1.
Les tècniques esmentades representen tan sols un petit exemple de la gran quantitat d’aplicacions disponibles en l’actualitat per a la generació d’imatges mitjançant la IA. En el context actual i amb vista cap al futur, no hauríem d’imposar restriccions rígides al seu ús, sinó més aviat enfocar la seva aplicació en la tasca de complementar, recolzar i ampliar les capacitats creatives humanes. En aquest punt, el veritablement complex radica a plantejar-se: quina tasca específica sol·licitem a la IA? I, sobretot, com la guiem en aquesta sol·licitud? En aquest context, la interacció amb la IA es converteix en un exercici mental per a trobar la millor manera d’expressar els nostres pensaments o el que desitgem crear, amb la finalitat d’obtenir un resultat que, encara que potser no és exactament el que esperàvem, resulti sorprenent i vàlid.
Per exemple, en la creació d’imatges fotogràfiques amb valor o no artístic, ja no resulta necessari emprar una càmera fotogràfica convencional. Les tècniques esmentades prèviament executen aquesta tasca en el nostre nom, obviant elements i processos que són essencials en el camp de la fotografia tradicional: no es requereix proximitat física amb el subjecte, no es necessita l’estudi minuciós de la llum i la captura de l’instant es converteix en una cosa supèrflua. Tot l’esmentat es genera de manera artificial, utilitzant com a base milions de fotografies i imatges que, per contra, sí que van tenir en compte els aspectes abans citats.