L’educació actual ha de respondre a les demandes i exigències d’un món en permanent canvi, particularment en allò referit a la producció i circulació de tecnologies digitals. En aquesta matèria, un dels desenvolupaments que generen major impacte en les societats contemporànies és l’ús massiu i extensiu de plataformes digitals.
En educació, aquestes han tingut cada vegada un major acolliment i són àmpliament utilitzades, tant per a activitats de governança del sistema i gestió dels establiments, com per a la planificació, execució i avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. D’aquesta manera, les plataformes han penetrat en la quotidianitat de les activitats formatives (Fernández-Enguita, 2023)1.
En principi, el seu ús podria potenciar i optimitzar alguns aspectes centrals de la funció educativa: l’accés obert permetria una democratització del coneixement, el treball simultani i en xarxa facilitaria les eines per a una producció col·lectiva i col·laborativa d’aquest, els formats de treball digital s’alinearien amb els interessos de les joventuts actuals, etc.
No obstant això, aquests potencials beneficis no estan exempts de riscos. A nivell general, s’ha criticat la manera en què les grans corporacions, especialment les denominades BigTech, han hegemonitzat el mercat de producció i circulació de plataformes digitals. Per a alguns autors, tal procés ha implicat la reconfiguració de l’escenari social i l’emergència d’un nou tipus de capitalisme cognitiu (Fraser i Jaeggi, 2019; Vercellone, 2011)2, de vigilància (Zuboff, 2020)3 o de plataformes (Srnicek, 2018)4, dirigit per les directrius econòmiques de les grans corporacions.
A nivell pròpiament educatiu, la penetració de les plataformes s’ha realitzat sense l’existència d’un marc jurídic, legal o normatiu específic que imposi límits als seus usos i abastos. D’aquesta manera, i aprofitant particularment les limitacions pressupostàries de les administracions, les BigTech han pogut irrompre en el camp educatiu en un context d’àmplia desregulació.
En aquesta direcció, la recerca ha revelat que una de les conseqüències d’aquest fenomen és que la “plataformització” de l’educació ha estat guiada pels interessos comercials de les grans corporacions abans que per finalitats o objectius pròpiament educatius o pedagògics (Jacovkis et al., 2022; Cobo i Rivera-Vargas, 2022). També, que sense una adequada capacitació dels membres de la comunitat educativa i sense l’existència dels suports adequats, aquest fenomen pot incidir en l’aprofundiment de l’“escletxa digital” i de les desigualtats educatives (Di Maggio et al., 2004)5.
D’igual manera, la literatura ha evidenciat que les maneres concretes amb què s’ha dut a terme la “plataformització” educativa han generat una relativa constricció del dret a la llibertat de càtedra i l’autonomia docent. En el cas específic d’Espanya, resulta rellevant destacar que una de les línies estratègiques desenvolupades per les BigTech per a la seva expansió en el camp educatiu ha estat l’oferta i promoció de productes amb campanyes dirigides específicament al professorat. Això ha incidit en la naturalització i legitimació de l’acció del món privat en l’educació (Turienzo, et al., 2023). Però també, com a contrapart, ha estimulat el sorgiment d’una percepció crítica entorn de l’estrenyiment de l’autonomia professional docent.
A Catalunya, recentment s’ha demostrat l’extensió d’aquest posicionament crític entre el professorat (Rivera et al., 2023). Segons el parer d’aquest, la irrupció de les plataformes digitals a l’aula ha estat un procés implementat sense la seva consulta i de manera a-crítica, la qual cosa els ha restat capacitat d’incidència al moment de decidir quines plataformes utilitzar i quins són més pertinents per a les particularitats del seu exercici en el context local (Folguera et al., 2023)6. En aquesta dimensió, per tant, la “plataformització” ha reduït l’autonomia dels professors per a decidir les eines utilitzades en el seu exercici professional.
Considerant l’anterior, i juntament amb el desenvolupament d’una regulació específica en aquesta matèria, un dels desafiaments que enfronta el procés de “plataformització” educativa és el de generar eines pedagògiques adaptades a les necessitats del professorat, així com decidides i disposades per aquest per a l’optimització dels processos d’ensenyament i aprenentatge, i no pels interessos comercials de les grans corporacions tecnològiques.
