Si bé el 2023 ningú no dubta a considerar l’accés a internet com un dret bàsic, el veritable empoderament de la ciutadania es potencia quan s’aborden les tecnologies -i les pràctiques a elles associades- de manera crítica i creativa (Gutiérrez Pérez i Prieto Castillo, 1999) en el mateix context local, cultural i social. Perquè això passi les persones de totes les edats necessiten desenvolupar habilitats de pensament crític, adaptabilitat, resiliència i coneixement sobre els ambients digitals que els permetin prendre decisions autònomament i exigir mesures a les autoritats i institucions quan això no és possible. En aquest marc s’evidencien múltiples bretxes que distancien els subjectes de l’ús actiu i efectiu de les tecnologies i que cal atendre per assegurar el compliment de drets a la societat global. L’alfabetització en sentit ampli, resulta clau en l’articulació de sabers i capacitats per apropiar-se de les formes culturals, tecnològiques i socials del nostre temps i exercir accions perquè individus i col·lectius puguin transformar la realitat per ajustar-la a les seves necessitats i demandes.
La vida en plataformes és complexa i requereix destreses que combinen vells i nous aprenentatges, i apropen les comunitats a objectius de bé comú que prioritzen les seves necessitats per sobre les respostes ‘enllaunades’ de les grans tecnològiques. En aquest sentit, Juliana Raffaghelli, referent en temes d’alfabetització en dades i educació superior, destaca el rol d’aquests sabers i habilitats en l’articulació efectiva de la justícia social:
Sobre la base del que ja sabem (la complexitat de les dades i les seves infraestructures), les alfabetitzacions necessàries per construir la justícia social (i de dades) es revelen com a fenòmens fortament contrahegemònics que cal contextualitzar, que han de ser específics i desenvolupats al llarg del temps amb els esforços de professors, estudiants i altres parts interessades. Vaig indicar, a més, que aquestes alfabetitzacions no es poden veure com a peces separades, sinó més aviat com un trencaclosques social intricat. (Raffaghelli, 2023, pàg. 209)
Els alfabetismes augmentats fan referència a un complex d’habilitats que no conformen un estoc fix d’aptituds desenvolupades en un marc temporal estable, més aviat inclouen aprenentatges i destreses que es reconfiguren a cada situació i que de manera fluida i adaptada es posen al servei de subjectes i col·lectius per resoldre problemes, aportar claus per a l’activisme a les xarxes, o promoure l’apoderament col·lectiu. En paraules de Morduchowicz, l’accés de cap manera és el punt d’arribada “sinó allò que la persona és capaç de fer a partir d’ell: de quina manera pot treure profit de les tecnologies per amplificar capacitats, per desenvolupar noves competències, o bé per generar caps oportunitats en benefici propi o en el de la comunitat”. (Morduchowicz, 2021, p. 43).
En un arc de conquestes que va més enllà de disposar de dispositius i connectivitat, ja no es tracta quins equips o serveis compten els ciutadans per assumir un rol actiu a les seves comunitats, si no de com es trenquen les barreres socials, econòmiques i polítiques per assolir la veritable participació cívica, educativa, laboral i cultural.
