Article d’opinió
SERGIO ABRAHAM
Sóc pare de dos nens petits, parella, fill i enginyer informàtic especialista en ciberseguretat i intel·ligència artificial. Ja fa força temps que em dedico plenament a crear Agents autònoms d’Intel·ligència Artificial per a empreses multinacionals on es delega a la IA el processament de dades personals, dades de salut, dades financeres, etc. Aquest tipus de feina em suposa estar sempre actualitzat, fet que m’ha dut a investigar més sobre la IA i el seu impacte en la vida personal i professional de les persones.
I cada cop em preocupa més la direcció en la que ens dirigim com a humanitat, prioritzant l’increment de guanys o la reducció de costos per part de les empreses, i en aquest camí, confiant en la IA més que en les persones, delegant-l’hi molt per mandra o comoditat, sense considerar els costos irreversibles que pot generar en les generacions futures.
Com podreu imaginar, utilitzo molt la IA en el meu dia a dia. Moltíssim. Molt probablement en faig un ús per sobre de la mitjana de la població. M’agrada dir que és “una extensió del meu cervell”. Que em permet cocrear. Però també la desafio, intento buscar contradiccions en allò que em diu, la faig aprofundir, que em justifiqui la informació amb fonts verificables, etc. M’agrada compartir-li les meves idees quan estic confós, demanar-li que m’ajudi a ordenar-les i després jo en segueixo un raonament propi. Quan he de trobar una solució a un problema, per exemple, em prenc el meu temps per explicar bé el context i el que necessito (prompt engineering) perquè em proposi idees.
No obstant això, la gran majoria de les vegades no faig servir cap de les opcions que em proposa, però en llegir-les, em fa pensar en noves possibilitats i al final aconsegueixo arribar a una solució final més ràpidament. En tots aquests casos, la velocitat en la qual puc avançar és exponencial comparada amb l’era pre-IA. Jo em sento còmode emprant-la així, sento que encara raono bastant, però hi ha certa càrrega cognitiva que delego. Em pregunto si de la mateixa manera que ja pràcticament hem perdut l’habilitat de recordar números de telèfon, això em comportarà un impacte cognitiu negatiu en el futur. Em pregunto si acabaré perdent certes habilitats en el temps. La veritat és que ho desconec, jo crec que algunes pèrdues sí que tindré, però en el balanç global no ho veig tant dolent. No crec que m’afecti en tanta mesura perquè a la meva edat, si bé el cervell sempre continua evolucionant, ja és molt menys plàstic i menys vulnerable que el d’un nen o adolescent. Vaig passar moltíssims anys de la meva vida sense l’ús de la IA, fent les coses “a l’antiga”. Em preocupa menys l’impacte en mi que l’impacte en la gent més jove.
Aquests impactes cognitius els començo a observar en els professionals més joves (tot i que no els passa només a ells). En general es podria dir que és més comú trobar gent amb menys experiència generant la globalitat d’informes amb ChatGPT i lliurant-los perquè els revisi algú amb més experiència. El que està passant en aquests casos és que SEMPRE hi ha coses molt incompletes, errònies o superficials. El treball es resumeix principalment en la recopilació de fonts de dades, escriure un bon prompt i esperar-ne el resultat. Hi ha un 80% del resultat que estarà bé, però el 20% restant és el que requereix que la persona pensi, que validi, que investigui, raoni, tingui criteri propi perquè el resultat final sigui el correcte.
Però NO. No es fa. Aquest 20% restant vinculat a la qualitat de feina veig que s’està perdent en tota mena de treballadors, però ho veig encara més en els més joves. Aquells amb menor experiència, menor capacitat de trobar errors tenen, no tenen l’ull esmolat per detectar subtileses errònies que sonen bé, d’entendre que falta profunditat en algun tema. Això sempre ha estat així, és normal, però la IA ens posa en evidència i ho ressalta, perquè genera una falsa sensació de “feina ben feta”. Hi ha un estudi que va sortir publicat a principis del 2025 on van experimentar amb més de 300 persones adultes en els seus espais laborals i van confirmar el descens en l’habilitat d’utilitzar el pensament crític quan es confia massa en la IA. A més, comptar amb un document generat per la IA, redueix molt la sensació de responsabilitat pel que s’escriu; hi ha un component psicològic d’“això és el meu producte” que es perd i que només millora una mica quan la “IA s’utilitza bé”.
Cada vegada que parlo amb gent amb qui em presento com a expert en IA apareix la mateixa seqüència de preguntes:
Els problemes que he detallat en el món laboral s’incrementen encara més si la generació de treballadors no ha tingut l’oportunitat de desenvolupar unes capacitats cognitives pròpies. Com pot algú supervisar una tasca si no ha tingut temps de desenvolupar el seu propi criteri i pensament crític? La forma en la qual s’utilitza la IA és clau, perquè la manera en com els infants i adolescents s’hi relacionen durant el seu procés educatiu incideix en el seu desenvolupament cognitiu, el pensament crític, el criteri propi, en l’autopercepció, i la seva capacitat de discernir entre el que és fals i el que no (la IA és molt eficaç produint respostes que “sonen bé”), encara que no siguin certes.
Observo que es parla molt sobre com fer servir bé la IA en l’àmbit professional o educatiu, però “el diable està en els detalls”. La forma en la qual s’utilitza fa que canviï radicalment el seu impacte. En aquest àmbit, es parla d’assegurar que hi hagi una supervisió humana en el procés, especialment posant èmfasi en la percepció crítica del perquè i quan s’ha de fer servir. Però no es parla de i) què és el que hem de delegar i l’impacte cognitiu de deixar de fer una tasca en concret, ni de ii) com deixem de supervisar cada cop més el treball de la IA perquè ens hem acostumat a bons resultats, ni 3) com preparem als nostres fills/es i alumnes perquè es converteixin en “supervisors de la IA” quan no han tingut l’oportunitat de realitzar la tasca en el seu lloc.
El raonament, el pensament crític i el criteri propi són, al meu entendre, els últims bastions que ens defineixen com a éssers intel·ligents i que hem de protegir activament. El meu temor (compartit per moltes famílies) és que un ús excessiu o mal orientat de la IA en edats primerenques produeixi generacions menys capaces de raonar, decidir, investigar i sostenir un criteri propi.
Com se soluciona això? Amb certesa no ho sé, però crec que hi ha certes habilitats humanes que són claus en el moment d’interactuar amb la IA de manera que ajudi a les persones i alhora redueixi el potencial impacte negatiu habilitats cognitives. Per exemple:
Aquestes són les habilitats que, al meu entendre, seran les més rellevants i fonamentals per al desenvolupament dels nostres fills i filles i de les noves generacions que donaran forma a una societat completament integrada amb la IA.
Aquests temes, però, encara no són part del debat educatiu. Ens quedem en la disjuntiva de si permetre o no utilitzar-la a les aules, en un moment en el qual aquesta ja és present en el dia a dia dels nostres fills i filles. Mentre se segueixi sense abordar o el “com” es fa i el “com” l’ensenyarem als nostres fills i alumnes, correm el risc de criar una generació sense pensament crític, que depengui de respostes automàtiques en lloc de raonament propi. En resum, una generació de persones completament manipulades i manipulables, i, probablement, sense marxa enrere per a les generacions posteriors. Fent un paral·lelisme amb les xarxes socials, hi havia un moment on no sabíem si la seva aparició seria bona o dolenta per a la societat. Certament ens va permetre connectar amb persones que feia temps que no vèiem, però també ha comportat moltes conseqüències negatives. I avui les coneixem. Amb la IA passarà el mateix, el problema és que encara no sabem quines en seran les conseqüències: no hi ha evidència ni dades que donin resposta a aquestes preocupacions i tampoc veig un debat profund sobre com respondre-les.
Tant de bo aquesta reflexió en sigui un punt de partida. Convido a la comunitat a iniciar aquest debat a les escoles i a casa seva, i eventualment, promoure línies de recerca que confirmin o rebutgin aquestes hipòtesis, i que en última instància, proposin guies concretes per a famílies i docents.
El text que es mostra a continuació ha estat traduït per una eina de traducció automàtica. És possible que hi hagi algunes errades producte de la traducció literal.
Les funcions de cerca i ordre solament funcionaran en l’idioma català.
Gràcies per la vostra comprensió.
